Resultats de la cerca
Es mostren 13953 resultats
altaveu
Música
Dispositiu destinat a convertir un senyal elèctric en un senyal acústic.
Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…
psicologia de l’audició
Música
Estudi dels fonaments psicològics de la percepció del so i de la música.
Actualment conflueixen dues grans línies d’estudi d’una banda, la psicologia de la música, que s’inicià com a disciplina al principi del segle XX, però que no es va desenvolupar fins als anys seixanta, i de l’altra, la musicoteràpia , que s’instaurà com a ciència mèdica a partir de la Segona Guerra Mundial La psicologia de la música s’ocupa, sobretot, d’observar i mesurar les aptituds musicals a partir de tests psicomètrics amb els quals es determina la capacitat de l’individu per a discriminar, recordar i memoritzar diferents paràmetres musicals com l’acuïtat, la melodia, els intervals, els…
tub
Música
Manera abreujada de denominar la columna d’aire continguda dins dels instruments de vent i que en constitueix la font de so.
El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…
ordre
Música
En els instruments cordòfons, conjunt d’una, dues o més cordes que es toquen simultàniament per a produir una determinada nota.
Quan l’ordre inclou una sola corda s’anomena ordre senzill si en té dues, ordre doble si en té tres, triple, etc En els instruments d’encordat senzill, el nombre d’ordres correspon al nombre de cordes Aquest recurs de multiplicar les cordes que donen la mateixa nota té com a objectiu l’increment de la sonoritat de l’instrument, així com l’obtenció d’un color sonor més ric Els parcials de cada corda, pel fet de no coincidir exactament, produeixen petites interferències que enriqueixen el timbre resultant Les cordes de cada ordre solen afinar-se a l’uníson o a l’octava En molts instruments de…
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora
torçal
Música
Corda de fibres vegetals o animals formada per dos o més fils torçats en una mateixa direcció, cadascun dels quals s’ha filat amb torsió contrària.
Aquesta modalitat permet una major estabilitat en la tensió i n’augmenta la densitat, característiques que s’han aprofitat per a la fabricació de cordes de seda i fibres vegetals, per a encordar instruments o fixar-ne parts accessòries, a fi d’aconseguir una millor sonoritat i control d’afinació
entorxat

Entorxat de la corda del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Revestiment en espiral al voltant d’una corda, anomenada ànima, per a augmentar-ne el pes i el diàmetre.
Aquest revestiment, fet amb una altra corda més prima o més gruixuda que la interior, pot ser del mateix material que aquesta o bé d’altres molt diversos llautó, bronze, seda, plata L’entorxat permet augmentar el pes de la corda sense modificar excessivament la seva elasticitat i obtenir sons més greus sense haver-la d’allargar o tensar excessivament
ànima
Música
Part interna de les cordes d’un instrument entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc., que els donen l’aspecte exterior, la sonoritat desitjada, resistència, etc.
Vegeu corda
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per…
bordó
Música
En els instruments de corda, nom que rep la corda o les cordes més greus.
Normalment, des del segle XVII, són entorxades Segons el Diccionari etimològic de J Coromines, el mot deriva del terme francès i occità bourdon 'borinot'