Resultats de la cerca

Fundat el 1980, a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món És considerat com a grup pioner, juntament amb la Locomotora Negra , en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…

La seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat El 25 de març de 1630 professà com a monjo d’aquest cenobi, i BS Saldoni diu que fou " un dels homes més eminents en la música, les lletres, les arts i les ciències" Només consta que fou cantor major de l’esmentat monestir Altrament, gaudí de la confiança dels seus superiors, i ocupà el càrrec de mestre de novicis a les comunitats d’Oña, Santo Domingo de Silos i Cardeña Organitzà els arxius de la seu de Tarragona i del monestir de Ripoll i intervingué prop de Felip IV per a suplicar-li que s’aturessin els trasllats arbitraris dels…

Es formà musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, del qual esdevingué monjo el 1656 Succeí al P Joan Cererols com a mestre de capella, i tingué per deixeble el P Miquel López BS Saldoni esmenta la seva fama de gran músic i distingidíssim mestre També ocupà càrrecs de responsabilitat en la comunitat monàs tica, entre els quals el de vicari segon de Monistrol i sagristà major de Montserrat

No consta on realitzà la seva formació musical Probablement esdevingué organista del monestir de Montserrat en l’època dels mestres Bernat Baretja i Joan Marc Baltasar Saldoni l’esmenta en dos textos genèrics, però molt lau datoris, que versen sobre les excellències musicals i intellectuals de Joan Simó

La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "entre els músics de major…

Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia