Resultats de la cerca

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda

Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals…

Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia escollida el 1965 per a la collecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma, Tres poemes orquestrals , la música per a ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas , i les cantates  El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez Destinada…

De mare escocesa i pare mexicà, participà en el sorgiment de la cançó protesta nord-americana dels anys seixanta, juntament amb Bob Dylan, Pete Seeger, i altres, i des d’aleshores la seva activitat artística ha estat indissociable de la seva lluita en suport del pacifisme, de les causes humanitàries i la defensa dels drets humans Tot i que el gènere folk constitueix la base del seu estil, al llarg dels anys ha anat incorporant influències diverses, i interpreta també cançons tradicionals i folklòriques de tot el món Es donà a conèixer el 1959, al Folk Festival de Newport El 1965 fundà a…

S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà  Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’Europa Fou…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

És autor d’una Sonata a l’antiga per a violoncel i orquestra, preludis per a piano, cançons i música d’església prop de 300 obres A més, compongué sardanes No em deixis sol i sarsueles La Virgen de Guadalupe i El guerrillero Fou director artístic de Ràdio Associació de Catalunya, de la Ràdio Catalana i de Ràdio Espanya de Barcelona

El 1902 inicià la seva carrera de concertista Intèrpret modèlic de Beethoven i de Brahms, les seves versions es caracteritzen per una gran noblesa de dicció i una tècnica al servei de la musicalitat Ha estat el primer exponent d’una generació de pianistes que trencà amb la tradició romàntica de Liszt i Rubinstein

Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte, Aurèlia , que fou…

Estudià, a més, lleis a Leipzig, i violí amb Graun Aviat fou un clavecinista remarcable L’any 1733 fou nomenat organista de l’església de Santa Sofia de Dresden, i més tard 1746, cantor i director musices de Halle El seu natural independent, però, li féu menar una vida errant, i es veié reduït a la misèria En les seves obres, poc conegudes, es troben elements preromàntics aliats amb formes plenament clàssiques Destaca la seva Missa alemanya en re menor té, també, simfonies, peces per a orgue i piano, etc