Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Günter Albert Rudolf Raphael
Música
Compositor alemany.
Entre el 1922 i el 1925 estudià al Conservatori de Berlín, i ensenyà teoria i composició a Leipzig en 1926-34 Tot i que durant el nazisme les seves obres foren prohibides, continuà escrivint i ensenyant fora dels cercles acadèmics públics Tornà a la vida acadèmica un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el 1949, any que començà a fer classes al Conservatori de Duisburg, activitat que exercí fins el 1953 Entre el 1956 i el 1958 ensenyà al Conservatori de Magúncia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor al Conservatori de Colònia Treballà en noves edicions de les obres de JS Bach, GF…
Virgil Thomson
Música
Compositor i crític nord-americà.
Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de dues òperes de…
Franz Vinczenz Krommer
Música
Compositor, violinista i organista moravià.
Era nebot de l’organista Antonin Matyáš Kramár, amb el qual estudià violí i orgue a Turany Aviat, però, començà a viatjar i, després d’una primera estada a Viena, el 1785 era a l’orquestra del comte Karl Styrum-Limburg a Simontornya Hongria Fou mestre de cor i organista a la catedral de Pécs, i director musical del regiment del comte Antal Károly fins el 1791 Installat a Viena el 1795, tres anys després era mestre de capella del duc Ignaz Fuchs Entrà posteriorment al servei de l’emperador Francesc I, arribà a director de ballets de la cort 1810 i el 1818 aconseguí el càrrec de director de la…
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’ornament…
Rabindranāth Tagore
Rabindranāth Tagore
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura
Música
Poeta, músic, pintor i filòsof bengalí.
Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…
Orquestra del Concertgebouw
Música
Orquestra fundada a Amsterdam el 1888 com a pròpia del Concertgebouw, magnífica sala de concerts inaugurada a la ciutat alguns mesos abans.
El 1988, coincidint amb el seu primer centenari, afegí el qualificatiu de Reial al seu nom El seu primer director fou Willem Kes 1888-95, a qui seguiren Willem Mengelberg 1895-1945, Eduard van Beinum 1945-59 i Bernard Haitink 1963-88 Des del 1988 l’orquestra és sota les ordres de Riccardo Chailly, el primer director de la formació que no és holandès B Haitink n’és director honorífic des del 1999, i N Harnoncourt, director convidat honorífic des del 2000 En el variat repertori de la Reial Orquestra del Concertgebouw RCO destaca particularment la interpretació d’obres del darrer Romanticisme,…
Claude-Achille Debussy
Claude-Achille Debussy
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià a París amb César Franck i amb Massenet El 1884 guanyà el premi de Roma amb la cantata L’Enfant prodigue Les obres que trameté al conservatori de París des d’Itàlia suscitaren la indignació general per la seva llibertat d’estil En l’orquestració reflecteix la de Wagner, però amb més subtilesa tímbrica En l’harmonia, aportà el conreu dels acords de quatre o més sons, per superposició de terceres fou influït per Musorgskij en la música vocal, i en la de piano sembla fer una síntesi de procediments propis del clavecí, de Chopin i de Liszt, bé que amb fórmules pròpies, fruit…
Amédée-Ernest Chausson
Música
Compositor francès.
Vida Nasqué en una família acomodada que li pogué donar una educació culta i refinada De molt jove sovintejà els salons parisencs, on conegué V d’Indy, els pintors Odilon Redon i Paul Chenavard, i on es familiaritzà amb el gran repertori del Romanticisme i algunes obres de Bach i Beethoven Seguint els consells de la seva família, estudià dret, si bé només es dedicà puntualment a les lleis Des del 1879 estudià amb J Massenet al Conservatori de París, de qui rebé una considerable influència que es reflecteix en les seves primeres obres També assistí a les classes de C Franck, amb qui sentí una…
música de Jordània
Música
Música desenvolupada a Jordània.
Desaparegut l’imperi Otomà, l’emirat de Transjordània obtingué la independència de la Gran Bretanya l’any 1946 L’emir Abdullah aconseguí annexar els territoris de Cisjordània situats a l’oest del riu Jordà 1949 i formar el país que es denomina Jordània L’annexió de la Cisjordània a la Transjordània permeté ampliar els territoris d’aquesta última i integrar un gran nombre de palestins a la seva població A més, l’ocupació de la Cisjordània per part d’Israel l’any 1967 tingué com a conseqüència un èxode massiu de refugiats palestins cap als territoris situats a l’est del Jordà Des de llavors,…
arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…