Resultats de la cerca
Es mostren 3011 resultats
Jules Massenet
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià a París, amb Bazin i A Thomas, i guanyà el premi de Roma 1863 NHReber l’animà a compondre Es donà a conèixer amb l’òpera còmica La grand’tante 1867, i es consagrà amb Le roi de Lahore 1877 El 1878 ingressà al conservatori de París, on fou mestre d’ABruneau, GPierné, GCharpentier, FSchmitt i altres Assolí nous èxits amb Hérodiade 1881 i, sobretot, amb Manon Manon Lescaut 1884, de fama universal, i Le Cid 1885 Es mostrà hàbil en l’orquestració i amatent al corrent verista italià, especialment amb Werther 1892, Thaïs 1894 i La Navarraise 1894, fet que li valgué crítiques…
Il Trovatore
© Fototeca.cat
Música
Òpera, en quatre actes, de G.Verdi, amb text de S.Cammarano, basat en el drama El trovador
, d’A.García Gutiérrez, relativa a un episodi imaginari de la guerra entre els partidaris de Jaume d’Urgell i els de Ferran d’Antequera.
Estrenada a Roma el 1853, és de les més populars de Verdi, el qual hi introduí elements realistes, que caracteritzaren des d’aleshores el seu nou estil
Concepció Bordalba i Simón
Música
Soprano cantant d’òpera.
Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de…
,
farsa
Música
A l’òpera italiana del segle XVIII, escena còmica inclosa en una opera seria.
També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma
Teatro Real
Música
Teatre d’òpera de Madrid.
Fundat amb el nom de Teatro de Oriente el 1708 per l’italià Bartoli, hom hi representà sobretot òpera italiana Tancat el 1777 per Carles III i enderrocat el 1818, el nou edifici reconstruït s’inaugurà el 1850 amb el seu nom actual Novament tancat el 1925 arran del seu estat de degradació, el 1966 fou reformat i transformat en sala de concerts fins que el 1988 hom decidí tornar-lo a convertir en un teatre d’òpera La seva capacitat se situa entre les 1 850 i les 2 000 places Abans d’aquest darrer tancament del Teatre Real, la ciutat de Madrid s’ha dotat d’un modern…
Amics del Liceu
Música
Associació privada d’aficionats a l’òpera.
Fundada el 1987, té com a objectiu difondre i donar suport ciutadà a l’activitat artística del Gran Teatre del Liceu i promoure l’òpera i la música en general Organitza conferències, colloquis, debats, exposicions i tallers al voltant del món líric i de les estrenes al Teatre del Liceu Publica anualment el llibre Temporada d’òpera del Liceu , on prestigiosos especialistes comenten els títols programats, que illustren reconeguts artistes contemporanis És membre fundadora de la Federació Europea d’Associacions i Fundacions d’Amics dels Teatres d’Òpera…
Jaume Bachs i Roses
Música
Cantant d’òpera, conegut artísticament com Angelo Angioletti.
Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una …
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans…
llibret
Música
Text literari d’una òpera o d’un oratori.
Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…
Pierre Gautier
Música
Compositor, director d’òpera i organista occità.
Estudià a París i el 1682 se sap que residia a Marsella, on fou organista i professor d’orgue El 1684 fundà l’Acadèmia de Música de Marsella, per a la qual cosa abans hagué de demanar permís a GB Lulli, fins llavors l’únic amb autorització per a crear una institució d’aquestes característiques Des d’aquesta acadèmia, Pierre Gautier contribuí a la difusió de l’òpera al sud de França Debutà com a compositor d’òperes amb Le triomphe de la paix 1685, obra que, juntament amb altres peces escèniques, li proporcionà un èxit notable Com a director d’òpera escollia molt bé el…