Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Àngel Colomer i del Romero
Música
Músic.
Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com Jephte , de Carissimi 1945 Judes Macabeu , de Händel 1948 Rèquiem alemany , de Brahms 1954 Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de…
,
Miloš Sádlo
Música
Violoncel·lista txec.
Després d’iniciar la seva formació musical de manera autodidàctica, estudià al Conservatori de Praga i posteriorment es perfeccionà amb Pau Casals Començà la seva carrera com a membre del Quartet de Praga, en el qual actuà del 1931 al 1933 El 1949 fou contractat com a solista de la Filharmònica Txeca, i l’any següent, nomenat professor del Conservatori de Praga Formà part d’alguns dels grups de cambra més prestigiosos del seu país, com el Trio Suk 1957-60 i el Trio de Praga 1966-73 A més d’estrenar obres de diversos compositors txecs del segle XX, estrenà també peces d’A Khačaturjan Fou el…
Raúl Verneuil
Música
Compositor peruà.
Inicià els estudis musicals al seu país natal i els amplià a la capital francesa amb André Bloch i Henri Dallier Visqué a París i a Madrid durant alguns anys fins que el 1940, després d’una curta estada a Nova York, tornà a Lima La seva trajectòria compositiva inclou des d’obres romàntiques, escrites durant la joventut, fins a peces dodecatòniques -en la línia d’Arnold Schönberg, a qui admirava molt-, tot passant per l’impressionisme En la seva producció destaquen el ballet Las Llamas 1936, Leyenda Inca , per a veu i vuit instruments, un concert per a piano i orquestra, Danza…
Vicenç Bou i Geli
Música
Instrumentista de cobla i compositor de sardanes català.
Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a laseva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina…
Pere Serra i González
Música
Director i compositor català.
Segons algunes fonts, estudià al Conservatori del Liceu, d’on fou professor de solfeig i de piano La major part de la documentació conservada li atribueix la fundació de l’Orfeó Barcelonès, que no s’ha de confondre amb l’Orfeón Barcelonés creat el 1853 pels germans Tolosa Serra s’ocupà de la direcció de la primera entitat coral fins el 1910, i durant laseva tasca el cor assolí un bon nivell, feu bastants concerts i arribà a ésser guardonat en el concurs d’orfeons de Saragossa el 1904 Escriví estudis…
Alexander Nicolas Voormolen
Música
Compositor i crític musical holandès.
Es formà musicalment al seu país natal, on fou deixeble de W Petri piano i de J Wagenaar i W Pijper composició El 1916 es traslladà a París, on continuà els seus estudis amb A Roussel i M Ravel, entre altres compositors, i on donà a conèixer algunes de les seves obres, d’influència francesa De retorn a Holanda, alternà l’activitat compositiva amb la de crític musical en el Nieuwe Rotterdamse Courant i de bibliotecari al Conservatori de la Haia El 1932 rebé el Premi de Música de la Ciutat de la Haia per l’obra Air Willem V , i el 1961, el Johan Wagenaar Prize per la totalitat de la seva obra…
Riccardo Zandonai
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la…
Jean Absil
Música
Compositor belga.
Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la…
André Souris
Música
Compositor, director d’orquestra i crític musical belga.
Es formà al Conservatori de Brusselles amb M Lunssens harmonia, H Scherchen direcció d’orquestra i L Du Bois contrapunt, centre on també cursà violí i història de la música Posteriorment amplià els seus estudis amb P Gilson A partir del 1925 formà part del moviment surrealista belga Ocupà el càrrec de director de l’Orquestra de la Ràdio Belga a Brusselles del 1937 al 1946 Fou professor de música en diferents centres de Bèlgica i França, com ara el Conservatori de Brusselles 1949-64 Durant els anys de joventut, el seu llenguatge fou hereu del de C Debussy, però posteriorment es…
Balthasar Schmid
Música
Editor i compositor alemany.
Nascut en una família d’artesans, esdevingué un dels gravadors de música més importants de l’Alemanya del segle XVIII Sembla que durant la seva joventut estudià música amb alguns dels organistes més importants de la ciutat, probablement J Pachelbel o JPh Förtsch Les fonts documentals el situen com a gravador 1726, com a editor 1729 i com a organista a l’església de Santa Margarida 1737 El mateix J Mattheson el cita en la seva obra i el considera un gran organista i gravador Les primeres obres que Schmid imprimí foren les seves pròpies i més tard, cap al final de la dècada del…