Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Valentí Miserachs i Grau
Música
Cristianisme
Organista i compositor.
Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria, associada a l’…
Milij Aleksejevic Balakirev
Música
Compositor rus i membre catalitzador del Grup dels Cinc.
Vida Fill d’un funcionari del govern, la seva mare li donà les primeres lliçons de música A deu anys començà els estudis de piano amb Alexander Dubuque, un pianista deixeble de John Field Mentre seguia la seva educació a l’Institut Aleksandrovskij, continuà els estudis musicals amb un mestre alemany, mentre tocava el piano en les vetllades musicals que se celebraven a casa d’Aleksandr Ulibišev, personatge que influí de manera important sobre el seu futur Els contactes que continuà mantenint amb Ulibišev li descobriren les simfonies de Beethoven i, impressionat per les obres de Mikhail…
Pierre Boulez
© Lucerne Festival / Georg Anderhub
Música
Compositor, teòric musical i director d’orquestra francès.
Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…
,
Reginó de Prüm
Música
Teòric musical alemany.
Es formà a l’abadia benedictina de Prüm, de la qual arribà a ser prebost i abat l’any 892 Des del 899 fou abat del monestir de Sant Martí de Trèveris Destacà per la seva copiosa obra canònica i litúrgica Escriví un tractat en forma de carta conegut amb el nom d' Epistola de harmonica institutione , consagrat a les entonacions dels cants de la missa i els oficis amb la voluntat de restaurar-ne la puresa Al segle XI se’n feu una versió abreujada amb el títol de Breviarium de musica , que circulà profusament També deixà un complet tonari amb una part molt important del repertori…
Martin Opitz
Música
Poeta alemany.
Participà en la guerra dels Trenta Anys, i estigué al servei de diverses corts, tant catòliques com protestants, com a polític, diplomàtic i poeta Escriví Buch von der deutschen Poeterey 'Llibre de poesia alemanya', 1624, el primer tractat de poètica en llengua alemanya Opitz feu amistat amb diversos compositors de l’època, especialment amb Heinrich Schütz, per a qui escriví, entre d’altres, el llibret de Dafne 1623, probablement la primera òpera en alemany El text de Judith , bé que no fou mai musicat en la seva versió original 1635, fou utilitzat per diversos compositors Són…
Antonio Ghislanzoni
Música
Llibretista i cantant italià.
Estudià medicina, però es dedicà al cant en la corda de baríton i feu gires operístiques per Itàlia i França entre el 1846 i el 1855 Retirat d’aquesta activitat, es consagrà a l’edició i la crítica musicals i a escriure textos d’òpera De la vuitantena de llibrets que escriví destaquen I promessi sposi 1869, d’Errico Petrella, I lituani 1874, d’Amilcare Ponchielli, Francesca da Rimini 1878, d’Antonio Cagnoni, i Edmea 1886, d’Alfredo Catalani Revisà, a més, el text de Francesco Maria Piave de La forza del destino en la versió que Giuseppe Verdi estrenà el 1862 El 1858 publicà unes…
Giuseppe Patanè
Música
Director d’orquestra italià, fill del també director d’orquestra Franco Patanè.
Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1951 debutà al Teatro Mercadante de la mateixa ciutat amb La Traviata Fins el 1956 romangué com a assistent al Teatro San Carlo de Nàpols i posteriorment fou director musical a Linz 1961-62 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-68 L’any 1967 debutà a l’Òpera de San Francisco i el 1971 ho feu al Covent Garden de Londres, on el 1987 dirigí una reeixida versió de La bohème Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Americana de Nova York del 1982 al 1984 Dirigí per última vegada el 1989, poc abans de morir, i ho feu a Munic, en una reeixida…
James Taylor
Música
Cantautor nord-americà.
Ajudà a definir la música del cantautor dels EUA, amb els seus temes folk , la seva veu fosca i vellutada i les seves cançons introspectives, en l’època de plena efervescència del rock dur, entre els anys seixanta i setanta De família de músics, deixà l’escola a setze anys i feu el seu primer enregistrament el 1968 No aconseguí la popularitat fins el 1970, amb el disc Sweet Baby James , que incloïa temes com Country road , Oh Susanna , Blossom i Fire and rain L’any següent mantingué la fama amb Mud Slide Slim i la versió de You’ve got a friend , escrita per Carole King El 2002…
Lluís Romeu i Corominas
Música
Músic.
Fou deixeble a Vic de Lluís Jordà i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic i renuncià aquest darrer càrrec l’any 1920 És autor d’obres molt originals i profundes en les quals hi ha una vinculació entre les melodies característiques del cant pla i els elements musicals de la cançó tradicional catalana Escriví cinc misses, motets, himnes, cançons i càntics, peces per a orgue i l’oratori Adveniat regnum tuum Publicà el treball La versió autèntica dels goigs del Roser 1928 Algunes de les seves composicions són molt…
Noa
Música
Cantant israeliana, de nom real Achinoam Nini.
De pares israelians i avis iemenites, de ben petita visqué als EUA, on començà la seva carrera musical Tornà a Israel per consolidar la seva formació i l’any 1991 publicà el primer disc, Achinoam Nini and Gil Dor , en què cantava en anglès temes propis i alguna versió de Madonna i The Beatles El 1994 edità el primer disc amb el nom de Noa , que assolí repercussió al món occidental, amb un estil de pop melòdic arrelat a la Mediterrània i elements del folk hebreu Ha collaborat amb artistes ben diversos, com ara Santana, Stevie Wonder, Miguel Bosé o Carlos Núñez El 2003 presentà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina