Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Joan Cross
Música
Soprano anglesa.
Estudià amb Gustav Holst i amb Dawson Freer i debutà a l’Old Vic Theater amb papers mozartians Del 1931 al 1946 fou la primera soprano de la companyia del Sadler’s Wells i combinà les seves actuacions amb les que realitzà al Covent Garden, on debutà el 1931 amb La bohème El 1945 participà en l’estrena de Peter Grimes de B Britten, de qui també estrenà The rape of Lucretia i Albert Herring , al Festival de Glyndebourne el 1946 i el 1947, respectivament, i The turn of the shrew , a Venècia 1954 El 1946 fou cofundadora de l’English National Opera, amb la qual actuà fins el 1955,…
Bartomeu Triall
Música
Mestre d’orgues i religiós trinitari menorquí, actiu entre el 1666 i el 1713.
Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí de Mediona…
Ramon Vilà i Ferrer
Música
Compositor popular català.
És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants guardons Mercat…
seqüència
Música
En la litúrgia romana, cant rimat que s’interpreta en algunes solemnitats després de l’al·leluia de la missa, abans de l’evangeli.
Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…
Joan Rubinat i Torres
Música
Pianista i pedagog català.
Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d…
Josep Garcia i Robles
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a…
Eduard Compta i Torres
Música
Pianista català.
El seu pare, originari de Vic, li ensenyà les primeres nocions de solfeig Més tard ingressà al Conservatori de Música de Maria Cristina, a Madrid, on estudià piano amb P Albéniz i M Mendizábal El 1856 marxà a París, i l’any següent a Brusselles, i es formà sota el guiatge d’AF Marmontel i G Dupont A la capital belga estudià harmonia i composició amb FJ Fétis, i guanyà el primer premi de piano del conservatori Gaudí de gran anomenada com a solista, i tocà davant Napoleó III En retornar a Espanya oferí concerts com a pianista solista a Barcelona, ciutat on inicià una breu girà que…
Franca Masu
Música
Cantant.
Filla del pintor Manlio Masu, la seva formació fou autodidàctica i debutà el 1990 com a vocalista en un conjunt de jazz fins el 1995 El 1996, després d’un concert de Maria del Mar Bonet a l’Alguer, aprengué el català en la seva variant algueresa, en la qual començà a cantar a la seva ciutat L’any 2000 publicà el primer disc, El meu viatge , i actuà per primer cop a Catalunya al Festival de Música Viva de Vic Posteriorment ha fet concerts arreu dels Països Catalans L’any 2006, a Girona, estrenà l’espectacle musical Pregàries Àlbums posteriors són Alguímia 2003, antologia musicada…
Leonard Constant Lambert
Música
Compositor anglès.
Estudià al Royal College of Music amb R Vaughan Williams Fou el primer compositor anglès al qual s’encarregà de compondre música per als ballets russos de S de Diaghilev El resultat fou Romeo i Julieta 1926, en l’es cenografia del qual el pintor català Joan Miró collaborà Durant aquesta època, començà a interessar-se pel jazz i fruit d’aquest interès foren Elegiac Blues 1927 i sobretot The Rio Grande 1927, obres per a cor i orquestra de gran èxit que consolidaren la seva reputació L’any 1931 fou nomenat director musical del Vic Wells Ballet, més tard el Royal Ballet, càrrec que…
Josep Maideu i Auguet
Música
Compositor, organista i director català.
Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina