Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Lliga Nacional d’Associacions de Música
Música
Organisme creat per la Mancomunitat de Catatunya el 1922.
Agrupava associacions de Barcelona Associació de Música da Camera, Sabadell, Terrassa, Reus, Granollers, Lleida, Girona i Olot La seva finalitat era el foment d’audicions i espectacles musicals a les poblacions del principat desproveïdes d’aquestes activitats
bourrée
Música
Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions
música de Florència
Música
Música desenvolupada a Florència (Itàlia).
Gràcies a la seva prosperitat econòmica, Florència ha estat durant molt de temps un important centre cultural i musical Els documents més antics aporten informació sobre les activitas musicals de la ciutat ja al segle IV, quan sant Ambròs hi instituí l’ús del cant dels himnes i salms antifonals Als segles següents, la música eclesiàstica s’interpretà amb resultats notables a les capelles de les esglésies de la ciutat, en particular a Santa Maria Novella i a la catedral També cal esmentar la importància de la constitució de les companyies de laudesi , confraries laiques dedicades a l’oració i…
Fernando Lopes-Graça
Música
Compositor i musicòleg portuguès.
Format al Conservatori de Lisboa 1924-31, fou deixeble d’Adriano Merea i Vianna da Motta piano, Tomas Borba composició i L de Freitas Branco musicologia Parallelament estudià a les universitats de Lisboa i Coïmbra Ja d’estudiant destacà amb les seves primeres obres, mentre s’iniciava com a escriptor sobre temàtiques musicals Entre el 1932 i el 1936 impartí classes a l’Acadèmia de Música de Coïmbra, moment que coincidí amb la composició d’unes obres fortament influïdes per les d’A Schönberg, P Hindemith i B Bartók El 1937 es traslladà a París, on estudià musicologia a la Sorbona…
ballata
Música
Cançó profana que sorgí a Itàlia durant la segona meitat del segle XIII i que s’emprà fins al segle XV.
D’origen popular, esdevingué una de les formes musicals i poètiques cultes més importants de la Itàlia de l’Edat Mitjana El mateix nom ja anuncia el seu caràcter de cançó dansada Al segle XIV, la seva estructura era similar a la del virelai francès una estrofa o stanza , formada per dos piedi i una volta , emmarcada al començament i al final per una tornada o ripresa En general cada part constava de dos versos ritmats De la primera generació de compositors italians del segle XIV -Jacopo di Bologna, Giovanni da Cascia, Donato de Florentia i Vincenzo da Rimini, entre…
Francesco Antonio Bonporti
Música
Compositor italià.
A Viena, treballà a la cort de l’emperador Josep I Escriví Sonate a 3 1696, Sonate da camera 1698-1707, Motetti 1701 i Invenzioni 1712, atribuïdes a Johann S Bach fins el 1912, i Concerti a 4 i Concertini e serenate per violino e basso
Licinio Refice
Música
Compositor italià.
S'ordenà de sacerdot 1910 i estudià a Roma Professor de la Scuola Pontificia Superiore di Musica Sacra 1910-50 i mestre de capella de Santa Maria Major 1911-47, escriví música religiosa, l’oratori Cecilia 1934 estrenat a Barcelona el 1952 i l’òpera Margherita da Cortona 1938 a Barcelona el 1953
Claudio Monteverdi
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Claudio_Monteverdi.jpg)
Claudio Monteverdi
Música
Compositor italià.
Vida Era fill d’un cirurgià que, amb el temps, fou reconegut com a metge El seu germà, Giulio Cesare Monteverdi, també fou músic Estudià composició i tècnica vocal i instrumental amb Marco Antonio Ingegneri, mestre de capella de la catedral de Cremona Inicià la publicació de les seves obres a quinze anys, amb una collecció de motets a tres veus Sacrae cantiunculaeliber primus Venècia, 1582, seguida per un volum de Madrigali spirituali Brescia, 1583 i un altre de Canzonette Venècia, 1584 Els seus interessos musicals, però, s’inclinaren ben aviat pel madrigal , gènere al qual dedicà gran…
,
instrument de corda
Música
En la classificació segons criteris de praxi orquestral, instrument musical el so del qual és produït per la vibració de les cordes.
Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons
Luca Marenzio
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella del cardenal Luigi d’Este 1578-83 Residí a la cort dels Mèdici, a Florència, on estigué en contacte amb la Camerata Fiorentina, i a la cort de Varsòvia 1595-98 És autor de madrigals vinculats a l’escola veneciana, els més destacats del seu temps, juntament amb els de Gesualdo da Venosa i de Monteverdi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina