Resultats de la cerca

Vida Estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi -que finalment el portà a la mort- entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 -en fou membre del patronat- i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol El 1878 publicà a Barcelona Ricardo…

Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’ Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven  Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau,…

El seu nom en italià és Bologna La situació geogràfica de Bolonya la converteix en un lloc de pas de les cultures de l’Europa central cap a Itàlia Durant l’Edat Mitjana, franciscans i dominics crearen les Scholae Puerorum, on s’ensenyava música El 1450 el papa Nicolau V instituí una càtedra ad lecturam musicae a la Universitat de Bolonya, inici d’una activitat didàctica que disposà de personalitats com ara Ramos de Pareja Se sap que, ja al segle XIII, hi havia un conjunt orquestral al servei de la Signoria de Bolonya que al segle XVIII tenia fins a dinou membres Els segles XV i XVI foren una…

No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…

Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…

Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…

Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…

Vida Passà la seva joventut a Munic, on rebé de K Ansorge una sòlida formació com a pianista, mentre estudiava també direcció d’orquestra El 1906 dirigí a Munic la Simfonia núm 9 d’A Bruckner, i posteriorment exercí com a director de cor a Breslau, Zuric i Munic Reclamat per Hans Pfitzner a Estrasburg, hi fou director assistent fins que el 1920, i després d’un periple per Lübeck, tornà a Berlín com a director dels concerts simfònics i successor de Richard Strauss Posteriorment, suplí Arthur Nikisch a Leipzig i a la Filharmònica de Berlín, amb la qual havia debutat el 1917 i de la qual fou…

Al llarg de la història, per la seva situació geogràfica abocada al mar, la ciutat d’Alacant ha estat influïda per diverses cultures que han deixat la seva empremta en la personalitat de la gent, fet que s’ha reflectit en la peculiaritat del seu art Al segle XVI la vida musical alacantina es nodria dels músics provinents de la capella de la catedral d’Oriola i de l’església de Santa Maria d’Elx Cap al 1600 es creà la capella de l’església de Sant Nicolau, composta per cantors i instrumentistes que, a més d’atendre els serveis religiosos, influïren notablement en el gust i l’educació musical…

Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig -rellotger i músic-, i de Ramon Novi -director de coral- Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després destada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent rica i…