Resultats de la cerca

Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà  Aquí s’acaba el que es…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A…

Estudià al conservatori de Barcelona S'inicià com a intèrpret de jazz de trompeta i de violí, i adoptà el pseudònim en homenatge a Django Reinhardt Aviat es decantà, però, per la trajectòria de cantant melòdic i debutà al Festival del Duero 1965 El 1969 enregistrà el primer àlbum, Dyango , i els anys següents obtingué un gran èxit a l’Amèrica Llatina Esdevingué també molt popular a l’Estat espanyol a partir de la cançó “Si yo fuera él” 1976, amb la qual guanyà el primer premi del Festival de Benidorm El 1980 quedà en segon lloc al Festival de l’OTI El seu repertori inclou sobretot balades…

Fou impulsor del moviment musical i cultural Tropicalia, junt amb els seus companys de generació Maria Bethânia, germana seva, Gilberto Gil o Gal Costa Debutà el 1964 i adquirí popularitat gràcies a la cançó Alegria, alegria Entre els seus treballs discogràfics destaquen Jóia 1975, Qualquer coisa 1975, Outras palavras 1981, Cores, nomes 1982, Totalmente demais 1987, Fina estampa 1994 i Fina estampa ao vivo 1995 El 1998 publicà els discs Amanha , Livros i Prensa Minha , el 1999 edità Omaggio a Federico e Giulietta , el 2000 sortiren al mercat Bossa de Caetano i Orfeu , i el 2001 Noites do…

Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi Altaveu…

Autodidacte, la seva carrera musical començà al costat de prestigiosos artistes de blues com BB King, Ike & Tina Turner, Little Richard i Wilson Pickett, i les seves principals influències foren T Bone Walker i Johnny Guitar Watson El 1967 es traslladà a Anglaterra, on formà el grup Experience Considerat un investigador i renovador del rhythm-and-blues i mite de la cultura underground i de la psicodèlia, el seu llegat com a compositor i guitarrista és sovint considerat com el més important del rock-and-roll El seu zenit artístic arribà amb l’edició del disc underground i de la psicodèlia…

Els diferents tipus poden ésser bombarda, trompeta, clarí, cromorn, clarinet, corn anglès, trombó, tuba, museta, etc

Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta la música aborigen precolombina asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars l’element negre de les músiques anomenades música afrocubana i música afroamericana i la música brasilera, i finalment l’aportació europea…

Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic