Resultats de la cerca

La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la SetmanaSanta a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria Diversos compositors s’han inspirat en la saeta pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I Albéniz, el qual…

Religiós franciscà, es traslladà a Mèxic, on estigué actiu a la província de Michoacán Allà escriví i publicà un volum amb les passions, les lamentacions i l’oració de Jeremies per a la SetmanaSanta en cant pla Liber in quo quatuor Passiones Christi Domini continetur octo Lamentationes Oratioque Hieremiae Prophetae Mèxic, 1604

Els sons, doncs, són produïts en sèrie En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Generalment és de fusta, però també n’hi ha d’altres materials com ara metall o plàstic És utilitzat principalment en el ritual religiós de SetmanaSanta en substitució de les campanes, i també com a joguina infantil També és anomenat garreu, garrau, carraca, carranc i xerrac

Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la SetmanaSanta, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques

La seva vida és poc coneguda L’any 1566 el capítol de la catedral valenciana el retribuí pels seus treballs i lloà la seva habilitat com a organista Tenia al seu càrrec els nens cantors de la catedral Algunes de les seves obres s’han conservat a l’arxiu musical de la seu de València Destaca el responsori de SetmanaSanta Caligaverunt oculi mei A la Biblioteca de Catalunya hi ha també una composició seva a sis veus sense títol ni text

El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de SetmanaSanta i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consta d’una maça o martell de fusta, similar al que fan servir els boters Era molt utilitzat antigament per a anunciar l’ofici de tenebres de SetmanaSanta, en substitució de les campanes Els nois joves passaven per les cases del poble picant les portes de les cases per tal de comunicar l’ofici També era emprat durant l’ofici tot picant en els bancs de l’església, juntament amb el carrau i les matraques

Estudià amb Mateu Ferrer i fou escolà de la catedral del 1838 al 1843 Des del 1853, i almenys fins al 1870, fou professor de fagot a l’Orquestra del Teatre del Liceu El 1871 inicià la seva tasca pedagògica fent classes de solfeig al Conservatori del Liceu Compongué diverses obres religioses, entre les quals hi ha dues misses a tota orquestra, un miserere, un magníficat i lamentacions per a la SetmanaSanta Fou autor també de peces ballables, i també d’alguna obra de tipus orquestral i de sarsuela en català

És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts

Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i SetmanaSanta, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al…