Resultats de la cerca

Entre els seus mestres figuren Louis Ehlert, Christian Louis Köhler, Franz Liszt i Niels Gade, amb el qual estudià en 1858-60 a Copenhaguen Del 1866 al 1868 fou professor de piano a l’escola de música de Karol Tausig, a Berlín A partir del 1868, però, decidí dedicar-se exclusivament a la composició i s’installà a Dresden Afectat d’una malaltia de les vies respiratòries, la seva salut s’anà deteriorant amb els anys, circumstància que li impedí de dedicar-se a la composició tan intensament com hauria volgut Tot i que era un devot admirador i defensor de l’obra de R Wagner, el millor de la…

Estudià a Praga i Viena Fou trompeta solista de l’orquestra de l’Òpera de Brno i, abans de la Segona Guerra Mundial, membre de la Filharmònica Alemanya de Praga i de la Filharmònica de Berlín, dirigida per W Furtwängler Acabada la guerra, obtingué el permís per a installar-se a l’RFA Ben aviat es desenvolupà la seva carrera de solista, convidat per les millors orquestres i els millors directors del món El 1963 fundà el Barockenensemble, amb el qual feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics d’obres de JS Bach, GPh Telemann, GF Händel i A Vivaldi, entre d’altres Fou…

Estudià composició a Würzburg 1881-87 i musicologia a Munic i Berlín 1883-87 Fou director del departament de música de la Biblioteca Estatal Bavaresa des del 1889 i professor de musicologia a la Universitat de Munic 1904-30 Fundador de l’Escola de Musicologia de Munic, edità Denkmäler der Tonkunst in Bayern 'Monuments de la música a Baviera', 1900-31 i "Neues Beethoven-Jahrbuch" 1924-42 S’interessà sobretot per la música del segle XVI i els classicistes vienesos Destacà amb l’estudi de Lassus i la publicació de les seves obres completes 1894-1927, amb FX Haberl Com a compositor té un estil…

Vida Malgrat la seva nacionalitat, per l’estil de les seves obres i per inclinació personal podria ser considerat italià Els anys de joventut A quinze anys es traslladà a Hamburg, on estudià Posseïdor d’una bonica veu de tenor i amb grans dots d’actor, el 1718 ingressà com a cantant en la companyia de l’òpera de la ciutat L’any següent fou contractat per la cort de Brunsvic, on cantà òperes de GC Schürmann, FB Conti i A Caldara, i estrenà la seva primera producció, Antioco 1721 El mateix 1719 fou nomenat mestre de capella del duc Poc després de l’estrena d' Antioco viatjà a Itàlia, on visità…

Vida Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828 Estudià amb JBE Dupuy, director de l’orquestra de palau Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817 El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sollicità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis Això no fou possible fins que…

Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat Filharmònica de…

Es formà de manera autodidàctica en música, literatura i art gràcies a l’encoratjament del seu pare Estudià dret a Halle, però després d’una breu carrera com a advocat decidí dedicar-se a la música i adquirí notorietat com a editor del "Berliner Allgemeine Musikalische Zeitung" 'Revista berlinesa de música', 1824-30 A Berlín continuà els estudis de composició amb CF Zelter Després de rebre un doctorat a la Universitat de Marpurg 1828, fou nomenat professor de música a la Universitat de Berlín 1830 i, posteriorment, director del departament de música 1832 El 1850 fundà, juntament amb Th Kullak…

Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental

Fou director de l’Escola de Música de Sabadell i en dirigí l’orfeó És autor de música coral i de sardanes

Fill de Cebrià Cabané, inicià la formació musical al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Benvingut Socias, harmonia amb J Zamacois i instrumentació amb J Lamote de Grignon Posteriorment realitzà estudis d’orgue amb Josep Muset a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Professor, a partir del 1934, de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, el 1950 n’assumí la direcció, i no abandonà el càrrec fins el 1981 El 1948 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Director de l’Orfeó de Sabadell i sotsdirector de l’Orfeó Català, del conjunt del catàleg de…