Resultats de la cerca

D'origen jueu, en aliar-se Bulgària amb els països de l’Eix, el 1943 fugí del país del país amb la seva mare i el mateix any ingressà al Conservatori de Jerusalem i després de la Segona Guerra Mundial a la Juilliard School de Nova York, on el 1947 guanyà el prestigiós premi Leventritt per a joves pianistes L’any següent debutà al Carnegie Hall sota la direcció de Georg Szell A mitjan anys cinquanta fixà la seva residència a França La seva anomenada començà el 1968, quan actuà al Festival de Salzburg seleccionat per Herbert von Karajan , amb el qual enregistrà una famosa edició dels concerts…

Vida Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara…

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la cort i també la…

Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals

El seu primer director fou Enrique Forés Asensi, que en feu la presentació el 1971 Posteriorment l’han dirigida Rafael Martínez Castillo 1973 i Josep Miquel Micó Castellano 1974, que en feu pujar considerablement el nivell interpretatiu i obtingué diversos premis Des de l’any 1997 és dirigida per Alexis Calvo López i té una plantilla de 140 músics

Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les revistes "L’…

Feia servir de vegades el pseudònim de Christian Mondstein Estudià al Conservatori de Nuremberg 1946-49 i tocà el piano com a concertista abans de dedicar-se plenament a la composició, l’any 1950 La seva activitat es centrà bàsicament a compondre peces per a la televisió, com ara per a la sèrie Die Notärztin ’Metgessa d’urgències’, Frank Strecker 1994, i també bandes sonores Die Liebesvollen Baronessen , ‘La baronessa enamorada’, Alexis Neve 1970 Ich, das Abenteuer, heute eine frau zu sein , ‘Jo, l’aventura de ser dona avui en dia’, Roswitha vom Bruck 1972 i música lleugera per…

Estudià al Conservatori de Còrdova, on eren professors el seu pare i un oncle, i després al de Madrid, on es titulà el 1964 Treballà amb Alexis Weissenberg a l’Academia Chigiana de Siena El seu triomf al Concurs Internacional de Leeds, el 1966, li obrí les portes dels escenaris europeus i el convertí en un dels pianistes espanyols més internacionals, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica Tocà amb grans formacions com la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland,…

Des del 1952 estudià al Conservatori de Còrdova, on el seu pare era professor L’any 1964 es titulà en el de Madrid, després d’haver estat premiat al Concurs Internacional de Piano de Jaén La trobada amb Alexis Weissenberg a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i el primer premi aconseguit a la Gran Bretanya en el Concurs Internacional de Piano de Leeds, el 1966, marcaren decisivament la seva carrera A més, tingué el suport de Carlo Maria Giulini, que l’ajudà en la seva projecció internacional Rafael Orozco ha estat considerat un dels grans pianistes espanyols de la darreria del…

Vida D’origen humil, realitzà la seva formació musical primer a l’església de Walcourt, després a Maubege i finalment a Anvers El 1751 anà a París, on fou deixeble de JPh Rameau En aquesta ciutat fou director de l’orquestra particular del mecenes La Pouplinière fins el 1762, i compongué diverses simfonies per a aquesta formació Entre el 1762 i el 1770 dirigí el teatre de Lluís Josep de Borbó príncep de Condé, a Chantilly El 1766 també serví com a ordinaire de la musique , a la casa de Louis-François de Bourbon, príncep de Conti Tot i que la seva producció instrumental no minvà, durant aquesta…