Resultats de la cerca

El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó un inici de…

Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro , que fou…

Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València Compongué diferents òperes i es traslladà, el 1817, a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana 1818 i el monòleg musical Sensibilidad , prudencia 1821 Liberal, emigrà el 1823 a París i el 1826 a Londres, on estrenà la cantata El invierno 1828, per a quatre veus i orquestra Escriví música per al drama de Martínez de la Rosa Aben-Humeya 1830 Tornà a París i compongué òperes còmiques, de les quals destaca Le diable à Séville 1831, estrenada al Liceu el 1854 amb el títol de Riego en Sevilla A París estrenà Le…

La formació inicial comprenia Eduard Costa Garangou veu i instruments diversos , Joan Enric Barceló veu i guitarra, Ferran Piqué Fargas veu, guitarra i percussió i Dani Alegret Ruiz veu i piano Es donà a conèixer amb la maqueta Catalonautes , que guanyà el concurs Sona 9 al millor grup en votació popular 2005 El novembre del 2018 Eduard Costa abandonà el grup Després de Roulotte Polar 2006, en el mateix format, l’any 2008 publicaren el primer disc, Castafiore Cabaret , al qual seguí Bed & Breakfast 2009, que guanyà deu premis de la revista Enderrock i el premi al Disc Català…

En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell  Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfonicocorals i ha…

En la commemoració del cinquantè aniversari de la mort de WA Mozart, la ciutat de Salzburg, juntament amb Constanze Weber, vídua del compositor, impulsà la creació de la Societat Musical de la Catedral per a la promoció d’activitats musicals La societat era formada per membres de l’orquestra de la catedral i alumnes de l’escola del Mozarteum Des del seu inici, s’especialitzà en la interpretació de l’obra del músic de Salzburg El 1939 el Mozarteum i lse separaren, i aquesta darrera adquirí caràcter professional i es convertí en un important instrument de recerca sobre la música de Mozart, i…

L’alt nivell que ha assolit en el camp de la música simfònica ha fet que compositors com ara A Schönberg, B Bartók, S Rakhmaninov o J Sibelius la triessin per a les estrenes mundials de les seves obres El seu primer director fou Fritz Scheel, que liderà la formació fins que morí l’any 1907 El 1906 Scheel dirigí el pianista A Rubinstein quan aquest debutà als EUA El nou director, Carl Pohlig 1907-12, convidà S Rakhmaninov a dirigir l’orquestra el 1909, iniciant així una llarga i fructífera collaboració entre aquest compositor i l’Orquestra de Filadèlfia Leopold Stokowski hi…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson, Duke…

Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E Van Beinum 1948-50, A Boult 1951…

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa,  El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i  Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…