Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Gabriel Blancafort i París
Gabriel Blancafort i París
© Michael Reckling
Música
Orguener i musicòleg.
Fill del compositor Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa Walker, 1959 De…
,
Albert Blancafort i París

Albert Blancafort i París
Música
Compositor i director d’orquestra.
Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la…
,
Manuel Blancafort i de Rosselló
Música
Compositor.
Vida Considerat un dels grans noms de la música catalana del segle XX, l’amistat amb Frederic Mompou tingué un pes fonamental en la seva presa de consciència com a compositor Interessat en el folklore català, la influència tant de l’estètica francesa com d’Igor Stravinsky i la tradició clàssica convertiren la seva obra en un punt de referència de la composició, no solament catalana sinó també de tot l’Estat espanyol És pare del compositor i director d’orquestra Albert Blancafort i l’organista Gabriel Blancafort Primers anys Nascut en el si d’una família benestant…
,
Cercle Manuel de Falla
El Cercle Manuel de Falla l’any 1949: d’esquerra a dreta, Albert Blancafort, J.E. Cirlot, Àngel Cerdà, Joan Comellas i Manuel Valls
© Fototeca.cat
Música
Grup de compositors format a Barcelona l’any 1947 gràcies a l’ajut de l’Institut Francès d’aquesta ciutat.
El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó un inici de…
,
Sofia Puche i de Mendlewicz
Música
Pianista i pedagoga, de nom de soltera Sofia Puche i Lloré.
Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …
Auditori Nacional d’Espanya
Música
Auditori projectat per José M. García de Paredes, inaugurat a Madrid el 1988.
La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya…
flabiolets
Música
En l’orgue, joc labial de talla ampla de la família de les flautes.
Molt comú en els orgues Blancafort, la seva tessitura és de 2' De cos troncocònic, la seva sonoritat aguda, aflautada i penetrant imita el so del flabiol de la cobla catalana
Xosé Aviñoa i Pérez
Música
Musicòleg català nascut a Galícia.
Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical Catalana", "…
Gerhard Grenzing
Música
Orguener alemany establert al Papiol (Baix Llobregat).
Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i…
Amics de l’Art Nou
Música
Associació fundada a Barcelona l’any 1930 per tal d’impulsar la difusió de l’art d’avantguarda en totes les seves manifestacions, inclosa la música.
Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil