Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Departament de Musicologia del CSIC
Música
Entitat, amb seu a la Institució Milà i Fontanals i dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), creada l’any 1943 a partir de l’antic Instituto Español de Musicología (IEM), que es formà seguint la idea del prestigiós musicòleg Higini Anglès d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya.
Té com a funcions principals inventariar la música històrica conservada a Espanya i editar-ne els catàlegs corresponents i prosseguir l’edició de "Monumentos de la Música Española", iniciada per l’Instituto Diego Velázquez També s’encarrega de la publicació de monografies sobre aspectes històrics d’aquest art, d’una biblioteca musical especialitzada, d’un arxiu de fotografies i documents i d’una secció de folklore espanyol, que recull i edita la cançó popular de les diferents regions A més, també organitza cursos i conferències sobre musicologia En l’esmentat Instituto, H Anglès canalitzà i…
José Vicente González Valle
Música
Musicòleg castellà.
Estudià filosofia i teologia a Toledo, i composició, piano i orgue al Reial Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, seguí els estudis de musicologia amb Thr Georgiades i Th Göllner a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1974 Fill adoptiu de la ciutat de Saragossa, fou acadèmic numerari de la Real Academia de San Luis d’aquesta ciutat i acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves activitats cal destacar la tasca com a director del departament de musicologia del CSIC a Barcelona 1988-99, la direcció de la revista Anuario…
Francisco Guerrero
Música
Compositor andalús.
Estudià amb Cristóbal de Morales Fou mestre de capella de les catedrals de Jaén 1546-48, Màlaga 1554 no ocupà el càrrec i Sevilla des del 1555 El 1582 anà a Roma, on conegué Palestrina, i de camí cap a Terra Santa conegué Zarlino, a Venècia Havent-ne tornat, publicà una relació del viatge 1590 És autor de música religiosa motets, misses, etc d’una gran rigor tècnica L’Institut de Musicologia del CSIC de Barcelona n'inicià 1957 la publicació de l’obra completa
Maria Teresa Oller i Benlloch
Música
Compositora i musicòloga.
Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit
Benet Juncà i Bassols
Música
Organista i compositor.
En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a la…
,
giusto sil·làbic
Música
Model d’articulació sil·làbica i rítmica que explica de manera satisfactòria les formulacions rítmiques d’un bon nombre de cançons orals de moltes cultures europees, especialment en casos de fórmules ben simples i que, en canvi, no encaixen gens bé amb els motlles metricorítmics dels compassos convencionals.
Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les cançons…
Marius Schneider
Música
Musicòleg alemany.
Després d’estudiar filologia i musicologia a les universitats d’Estrasburg i París, es doctorà sota la direcció de J Wolf a la Universitat de Berlín amb una tesi sobre l' ars nova a Itàlia i França 1930 El 1934 passà a dirigir l’Arxiu Fonogràfic de Berlín, com a successor d’E von Hornbostel, amb qui havia treballat des del 1932 com a assistent L’any 1944 es desplaçà a Barcelona, on fins el 1955 s’encarregà de la Secció de Folklore de l’Instituto Español de Musicología del CSIC Aquest darrer any guanyà una plaça de docent a la Universitat de Colònia per a ensenyar-hi…
Répertoire International des Sources Musicales
Música
Repertori internacional que pretén catalogar i dur a terme un estudi crític de totes les fonts historicomusicals, impreses i manuscrites, que existeixen al món.
És un projecte sense ànim de lucre, amb la finalitat de servir els resultats de la investigació a la comunitat científica internacional Actualment, la redacció central es troba a Frankfurt, des d’on es coordinen els treballs autònoms de més de trenta països associats Afavorit per la Societat Internacional de Musicologia SIM i l’Associació Internacional de Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació Musical AIBM, els seus treballs es divideixen en tres sèries Sèrie A amb els subapartats A/I -Impresos musicals fins el 1800- i A/II -Manuscrits musicals 1600-1850-, Sèrie B miscellànies i…
Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras
Literatura catalana
Música
Poeta, crític literari, historiador de la literatura i musicòleg.
Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut…
, ,
Josep Maria Llorens i Cisteró
Música
Musicòleg i eclesiàstic.
Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…
,