Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Normand Solé i Balbina
Música
Compositor i director de cor català.
Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les…
Josep Lapeyra i Rubert
Música
Compositor i director català.
Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de…
Enric Daniel i Ramona
Música
Compositor.
Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia
Ferran Ardèvol i Miralles
Música
Compositor i pianista.
Deixeble de Rodoreda i Vidiella a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Dirigí l’Orfeó Canigó 1910-12 El 1917 fundà l’Institut Musical Ardèvol i el trio Ardèvol i, poc després, el Quartet Ardèvol i l’Orquestra de Cambra Ardèvol Entre d’altres obres, compongué una missa en si menor 1911, un quartet en sol menor 1908, un Trio Arts Devotissimus premi Ciutat de Barcelona 1953, una suite premi Ciutat de Barcelona 1958 i un petit concert per a diversos instruments 1970
Joan Baptista Espadaler i Colomer
Joan Baptista Espadaler i Colomer
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu 1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1904 passà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy Fou mestre de capella 1912-17 a Saint-Quentin Picardia, professor d’harmonia a la Schola Cantorum de París en 1918-21 i organista de Saint-François-Xavier París fins el 1952 Autor de música de cambra, d’obres per a cant i orgue, i de l’òpera Canigó , amb text de Lluís Jou inspirat en el poema de Verdaguer
Ferran Ardèvol i Miralles
Música
Compositor, pianista i pedagog català, pare de Josep Ardèvol i Guimbernat.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el…
Ernest Xancó i Creixell
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra català.
Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals Ben aviat destacà com a violoncellista, i actuà sobretot a l’Amèrica del Sud Fou professor del seu instrument al Conservatori de l’Havana i, juntament amb G Cassadó, fundà la Sociedad de Música Contemporánea a Cuba En tornar a Barcelona actuà sovint com a director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i participà en diverses formacions de cambra Dirigí el primer enregistrament discogràfic de l’òpera Canigó del pare Massana, basada en el poema de Jacint Verdaguer També es dedicà a la composició
Lina Richarte i Corretgé
Música
Soprano.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i amb I Cantieri i N Annovazzi Es destacà com a cantant de lieder d’extens repertori i com a cantant d’òpera El 1947 debutà al Liceu de Barcelona, on el 1952 estrenà Soledad , de J Manén El 1953 hi cantà Canigó , d’A Massana, que més tard enregistrà en discs Hi estrenà també Maria Egiziaca de Respighi 1957, Amunt d’Altisent 1959 i La cabeza del dragón 1960 de R Lamotte de Grignon També enregistrà una cèlebre versió de Cançó d’amor i de guerra
Raimon Torres i Clavé

Raimon Torres i Clavé en el paper de Boris Godunov
© Fototeca.cat
Música
Baríton.
Estudià a Barcelona amb Anna Milich i amplià estudis a París En la temporada 1942-43 debutà al Liceu de Barcelona, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov , de Mussorgskij Actuà a la Scala de Milà 1948 i 1953 i en altres teatres europeus i d’Amèrica Estrenà Cardillac , de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d' El pessebre , de Pau Casals, a Assís, Itàlia 1962, en la reexhumació d' Héliogabale , de Dde Séverac Ceret 1972, i enregistrà òperes, com Canigó , d’AMassana, El giravolt de maig , de Toldrà, i altres discs També conreà el…