Resultats de la cerca

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

En girar i recolzar-se sobre la corda, tot escurçant-ne la longitud vibratòria permetia apujar mig to El mecanisme de ganxets, accionat amb pedals, fou desenvolupat per Jakob Hochbruchner 1697 S’introduí a Viena el 1720 i més tard a París El 1767 L’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert el descriví formant part d’un instrument de trenta-cinc cordes i set pedals El 1782, a la mateixa ciutat, fou perfeccionat al taller de Georges Cousineau amb la incorporació d’un nou mecanisme de tangents o béquilles en forma de T

Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en…

Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…

Es doctorà en filosofia per la Universitat de Girona, d’on és professor des del 2008 Collaborador de diversos mitjans de comunicació El Punt , El País , La Vanguardia , Diari de Girona , Ara , TVC , l’any 2011 rebé el premi Manuel Bonmatí de periodisme Ha dut a terme espectacles interdisciplinaris com a rapsode, músic o director, entre d’altres la primera execució en solitari a l’Estat espanyol de l’obra per a piano Vexations , d’Erik Satie 2009, l’espectacle Ballar la veu , de Perejaume, basat en textos de Jacint Verdaguer 2011 i la lectura completa de l’ Odissea , d’Homer 2017 Director de…

En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…

En aquest últim cas, de vegades no és clara la distinció entre la crítica i l’estudi musicològic o l’anàlisi filosòfica d’una obra musical De tota manera, hom tendeix a considerar més pròpiament com a crítica els comentaris que apareixen en publicacions periòdiques, especialitzades o no Hom troba ja alguns comentaris crítics aïllats en alguns tractats del s XVI, com el Dodekachordon 1547, de Glareanus Al s XVII les polèmiques entre compositors com ara la suscitada entre Artusi i Monteverdi referents a la pràctica correcta en la composició i la interpretació incorporen molt del que actualment…

Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…

Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…