Resultats de la cerca

El 1888 s’installà a Barcelona, on dirigí les orquestres de diferents teatres, entre els quals l’Eldorado Fou autor de la composició coral La fira de Santa Creu 1882 i de nombroses sarsueles, com El anillo mágico 1902 Foren cèlebres els seus Portofolios musicales , modalitat de revista escènica Fundà el Vuitet Cotó, que donà a conèixer les seves danses de saló, especialment americanes i valsos

Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles  La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals…

Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte, Aurèlia , que fou…

Vida La seva mare havia estat cantant d’òpera i sarsuela i li impartí les primeres lliçons musicals Posteriorment estudià cant amb C Hernández i el 1906 es presentà per primera vegada en públic, al Teatre Eldorado de Barcelona El mateix any debutà al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen Completà la seva formació a Milà amb M Vidal i el 1908 cantà al Teatro Real de Madrid en La sonnambula El mateix 1908 tornà al Liceu per cantar-hi Hamlet Actuà també amb èxit en teatres d’Itàlia Roma, Parma i d’Amèrica, a més de Sant Petersburg, Londres, París o Montecarlo El 1928 es presentà per…

La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses…

Inicià els seus estudis amb el seu germà, professor de piano, i al cap de poc es traslladà a Madrid, on estudià al conservatori Autor de notable precocitat, a dotze anys compongué unes peces de ball, entre les quals Lagartijillo i Carpinterito , i a setze estrenà dues sarsueles a Alacant Quan només tenia vint anys fou director de l’orquestra del Teatre Martín de Madrid i del 1902 al 1905 ocupà el mateix càrrec al Teatro de la Zarzuela Durant els anys següents passà per diversos teatres, com el Teatro Eldorado, Teatro Cómico o el Teatro Apolo D’un estil proper a la revista, amb…

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta agrupació…

Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…

En un ambient de revifalla del món musical a Catalunya, Joan Lamote de Grignon cregué que una ciutat com Barcelona havia de disposar d’una orquestra estable, a semblança de l’Orquestra Simfònica de Madrid, que per aquelles dates havia visitat la ciutat comtal Fou així com nasqué l’Orquestra Simfònica de Barcelona OSB, sota el patrocini d’Eusebi Bertrand L’OSB dugué a terme una important tasca pel que fa a la difusió de la música, amb la realització de concerts en nombrosos pobles i ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol Del 1916 al 1924 oferí les Matinés Líriques Populars al Teatre …

Vida Nascut en el si d’una família d’origen jueu installada al districte de Leopoldstadt de la capital austríaca, on el seu pare tenia una taverna, Strauss s’interessà per la música des de molt jove Aprengué a tocar el violí i també es formà en els aspectes teòrics amb Ignaz von Seyfried S’inicià com a músic professional tocant la viola en l’orquestra de ball de Michael Pamer, on es feu amic de Joseph Lanner Quan aquest creà el seu propi grup el 1819, Strauss s’hi uní Gràcies a l’èxit obtingut, Lanner pogué formar una orquestra el 1824, de la qual Strauss fou el segon director Al juliol del…