Resultats de la cerca

Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de…

Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979,…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d’…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el títol de viola En fundar-se, el 1944, l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per E Toldrà, n’aconseguí la plaça de violista Posteriorment, i fins el 1980, fou violista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d’A Ros Marbà La seva passió per la música vocal el dugué a participar com a cantant en nombroses formacions Fundà la Capella Clàssica Polifònica amb E Ribó, i, juntament amb Vicenç Mariano, Gaietà Renom i August Dalet, el grup de veus masculines Quartet Vocal Orpheus 1935 El 1946 promogué la creació…

Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…

Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites esglésies o capelles…

Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…