Resultats de la cerca

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100 000 volts…

De formació clàssica i amb estudis de piano, tingué una gran popularitat els anys seixanta i setanta amb les seves cançons intimistes, com Nathalie i Le jour ou la pluie viendra La seva principal característica fou la mescla d’elements del jazz amb la cançó tradicional francesa També tingueren un cert ressò les seves produccions musicals per a pellícules i, tot i que menys, alguna cantata i alguna òpera La seva obra influí els cantautors de la Nova Cançó

Estudià a les universitats de Columbia i North Carolina Entre el 1929 i el 1935 exercí la crítica musical com a corresponsal a París de diverses publicacions angleses i americanes Participà com a editor associat en projectes com la International Cyclopedia of Music and Musicians 1938 i Baker’s Biographical Dictionary of Musicians 1940 S’especialitzà en la música llatinoamericana i treballà com a especialista en aquesta matèria a la Library of Congres i com a agregat cultural a les ambaixades de Lima, Buenos Aires i Brusselles El 1961 fundà l’Inter-American Institute for Musical Research i fou…

Estudià al Conservatori de Mont-real amb Yvonne Hubert i Gabriel Cusson, i es perfeccionà a París, on rebé lliçons de Gustav Leonhardt i Maurice Duruflé Fou organista d’església a Mont-real del 1955 al 1967 i professor del conservatori d’aquesta ciutat del 1957 al 1974 El 1968 es traslladà a Europa i desenvolupà tasques de professor al Conservatori d’Anvers, a Stuttgart i a Estrasburg, i des del 1988 al Conservatori de Música de París i del Mozarteum de Salzburg Enregistrà un gran nombre d’obres del Barroc alemany, entre les quals destaquen les Variacions Goldberg i L’art de la fuga , de JS…

Descobrí la vocació compositiva quan era gairebé un adult i inicià la seva formació musical, a divuit anys, al Trinity College of Music Més tard ingressà al Morley College, on fou alumne d’A Milner i W Goehr Fou professor, entre altres centres, a la London University, al Morley College i al Royal Northern College of Music de Manchester, centre aquest darrer on romangué fins el 1999, any que es jubilà Començà a compondre la dècada de 1960 Entre les obres d’aquest període destaquen una sèrie de peces de cambra, com ara Nine or Ten Hosannas 1967 o Brighton Piece 1967 El 1965 estrenà al…

Nasqué en una família d’artistes ambulants i en un principi es formà com a acròbata i ballarí Debutà en el ballet de l’Òpera de Montpeller, fet que li permeté d’entrar en contacte amb el món de l’òpera Llavors es decidí pel cant i a vint-i-dos anys començà a rebre classes en aquesta matèria De primer orientà la seva carrera cap als papers de heldentenor El 1964 el seu debut com a cantant, a Verviers, en el paper de Pinkerton Madama Butterfly , el dugué a presentar-se successivament a l’Òpera Còmica de París i a Tolosa de Llenguadoc A partir del 1970 projectà la seva carrera a escala…

Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…

Durant la seva infantesa passà uns anys a França i, altra vegada a Anglaterra, ingressà al King’s College de Londres per estudiar la carrera de medicina Començà a exercir com a metge forense, però aviat abandonà la professió per dedicar-se al teatre i la poesia Una de les seves primeres aportacions al món teatral fou Dulcamara or The Little Duck and the Great Quack 1866, una aproximació humorística a l’argument de l’òpera de G Donizetti L’elisir d’amore L’èxit l’animà a continuar escrivint, i se’n conserven més de cinquanta obres de teatre Gilbert ha passat a la posteritat, però…

Estudià amb el violinista G Charpentier i amb A Choron El 1825 debutà com a tenor en el paper del comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla , i prosseguí els estudis de cant a Itàlia, on tingué molta nomenada com a tenore di grazia Un dels seus majors èxits l’assolí el 1835 a Nàpols, amb el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor , al temps que el timbre de la seva veu s’enfosquí per influència de les tècniques de cant de Domenico Donzelli En retornar a França, participà en les interpretacions de diferents obres de G Rossini, F Halévy, H Berlioz, DF Auber, G Donizetti i les primeres obres de G…

Estudià al Conservatori New England de Boston i inicià la seva carrera com a violinista en orquestres de segon ordre L’èxit en els negocis li permeté viatjar a París per perfeccionar-se De tornada a Amèrica, estrenà diverses obres per a orquestra i per a piano, com la fantasia Summer day 1906, Three American Dances 1911 i Negro Rhapsody 1913, que posen de manifest la influència dels seus estudis sobre música afroamericana i índia, i que donaren lloc a la publicació d’un centenar de melodies populars 1909 El seu ballet The Dance in Place Congo 1918 fou estrenat amb gran èxit a la Metropolitan…