Resultats de la cerca

El 1934 ingressà a la Guildhall School of Music i del 1943 al 1945 estudià al Royal College of Music, on fou alumne de Herbert Howells composició, Angus Morrison piano i Frank Probin trompa En 1948-54 ensenyà piano i harmonia al Blackheath Conservatoire, centre situat al sud de Londres, i més tard, a la Sandwich Secondary School Kent A partir dels anys seixanta fou professor a l’Escola Politècnica de Hudersfield Es retirà de la docència el 1979 Collaborà en diverses publicacions de caràcter musical tot defensant les obres de compositors contemporanis com Nicolai Medtner i Hans Pfitzner, entre…

Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí fins el 1972, i…

Arxiver del Covent Garden de Londres 1950-56, publicà obres de consulta i reculls de crítica sobre òpera Del 1953 al 1986 dirigí la prestigiosa revista Opera de Londres

Redactor en un primer temps del "New York Sun", posteriorment fou crític musical titular del "New York Times", tasca que li valgué el premi Pulitzer l’any 1971 Els seus escrits musicals consisteixen en guies didàctiques i comercials sobre compositors, intèrprets, directors o instruments The Great Pianists 1963-87, The Great Conductors 1967, Lives of the Great Composers 1970-81, The Glorious Ones classical music’s legendary performers 1985, Horowitz his life and music 1992

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National Opera Company…

Es basa en un mecanisme d’aire comprimit, que funciona mitjançant uns pedals els quals fan avançar un rotlle de paper perforat que passa per davant els orificis pels quals és deixat anar l’aire, que fa moure els martellets del piano Gaudí d’una gran popularitat i molts grans pianistes i compositors enregistraren rotlles de pianola que avui són documents sonors de llurs interpretacions, com Granados, Paderewski, Saint-Saëns, Prokof'ev, Harold Bauers, etc

Estudià música clàssica i jazz El 1982 debutà professionalment i aviat treballà amb els millors músics de l’Estat A-Free-K, Perico Sambeat Més tard inicià una llarguíssima llista de collaboracions amb músics nord-americans, entre els quals cal destacar Art Farmer i Harold Land El 1990 marxà a Nova York, on romangué dos anys estudiant a la New School i amb els pianistes Fred Hersch i Barry Harris, entre d’altres Les seves actuacions són molt sollicitades a tot Europa De la seva discografia destaquen Live in Jamboree i Bover-Fumero Duo

El 1959 guanyà una beca per a estudiar piano amb César Pérez al Conservatori de l’Havana Continuà la formació artística a l’Instituto Superior de Arte, on es graduà el 1981, i estudià composició amb Roberto Varela És professora de música a la Facultad de Enseñanza Artística de l’Instituto Superior Pedagógico Enrique José Varona, a l’Havana La seva producció ha estat sovint relacionada amb la dels compositors José Ardévol, Dolores Torres i Harold Gramatges La major part de les seves obres són molt curtes i per a petits grups de cambra, especialment duets, amb un predomini dels…

Després d’estudiar en diverses universitats, entre les quals el Trinity College de Cambridge, el 1965 inicià una carrera docent al Queen Mary's College de Londres fins el 1980 Començà la seva trajectòria com a dramaturg amb una narració seva convertida en l’obra teatral Wise Child 1967 després que una versió per televisió hagués estat rebutjada Aquest primer èxit fou el primer d’una abundant producció d’obres centrades sovint en intellectuals o en personatges amb una educació d’un cert nivell, les contradiccions dels quals posà reiteradament en evidència amb una dialèctica brillant i un humor…

Fill d’immigrants antillans, a vuit anys anà a viure a Jamaica, i tornà a Nova York el 1939, a Harlem, on visqué en la pobresa Després d’abandonar els estudis secundaris, s’allistà a l’exèrcit i combaté a la Segona Guerra Mundial Posteriorment, estudià art dramàtic a l’escola de Nova York d’Erwin Piscator, i començà a actuar a l’American Negro Theater Com a cantant, rebé el suport de Miles Davis i Charlie Parker, i creà un estil propi, combinació de jazz , pop i folk amb una acusada preferència per les músiques antillanes Amb el disc Calypso 1956, que conté la cançó Banana Boat i que fou el…