Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Charles Spackman Barker
Música
Inventor i orguener anglès.
Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth jan’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent…
Eduard Compta i Torres
Música
Pianista català.
El seu pare, originari de Vic, li ensenyà les primeres nocions de solfeig Més tard ingressà al Conservatori de Música de Maria Cristina, a Madrid, on estudià piano amb P Albéniz i M Mendizábal El 1856 marxà a París, i l’any següent a Brusselles, i es formà sota el guiatge d’AF Marmontel i G Dupont A la capital belga estudià harmonia i composició amb FJ Fétis, i guanyà el primer premi de piano del conservatori Gaudí de gran anomenada com a solista, i tocà davant Napoleó III En retornar a Espanya oferí concerts com a pianista solista a Barcelona, ciutat on inicià una breu girà que el menà a…
Pantaleon Hebenstreit
Música
Violinista i compositor alemany.
Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 jan’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’…
Václav Talich
Música
Director d’orquestra txec.
Format a Praga com a violinista, amplià els seus coneixements a Leipzig El 1903 entrà en l’Orquestra Filharmònica de Berlín com a violinista, i l’any següent jan’era el primer violí El director de l’orquestra, el seu antic mestre A Nikisch, l’animà a dedicar-se a la direcció, però el 1905 ingressà com a violinista en l’Orquestra de l’Òpera d’Odessa, mentre impartia classes de violí a Tiflis En aquestes ciutats tingué les seves primeres experiències com a director al capdavant de formacions de cambra Després d’un cert temps dirigint orquestres simfòniques i…
rock-and-roll
Música
Modalitat de música lleugera sorgida a mitjan anys cinquanta als EUA, de ritme 4/4, fortament accentuat en els temps segon i quart.
En la seva forma més típica, presenta un predomini de l’aspecte rítmic, així com dels instruments amplificats elèctricament Originàriament, constitueix una versió blanca del rhythm-and-blues propi dels negres nord-americans En aquest darrer gènere, foren precursors del rock els cantants Fats Domino i Chuck Berry, que obtingueren un gran èxit en emissions radiofòniques, però no fou fins a l’aparició dels intèrprets blancs Bill Haley, i sobretot, Elvis Presley que el rock assolí una audiència massiva entre el jovent A la darreria dels anys cinquanta jan'eren nombrosos…
música del monestir de Montserrat
Música
Música desenvolupada al santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situat al vessant oriental de la muntanya del mateix nom.
És monestir benedictí des del seu origen, nascut de l’abadia de Ripoll, en temps de l’abat Oliba ~1025 Ocupa el lloc on primitivament hi havia l’ermita o capella de Santa Maria, en un terreny que el comte Guifre el Pelós donà al monestir de Ripoll Amb el temps esdevingué lloc de pelegrinatge i de culte popular La seva situació, en un terreny poc pla, ha fet que els edificis s’anessin amuntegant i formant un conjunt poc homogeni, fins a la construcció de la nova església 1560-92, iniciada per l’abat Bartomeu Garriga 1504-1578, sobre una plataforma artificial, i la del nou monestir de l’abat…
contrabaix
Música
Instrument d’arc de tessitura greu, primer inclòs en la família de les violes d’arc, i posteriorment en la dels violins.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del greu a l’agut,…
Projecció exterior de la cultura catalana 2011
Lingüística i sociolingüística
Folklore
Art
Cinematografia
Gastronomia
Literatura catalana
Música
Teatre
La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…
orquestració
Música
Instrumentació per a orquestra.
El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen que hi ha 2 o 3 instruments de vent-fusta flautes,…
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…