Resultats de la cerca

Tocà l’oboè en l’Orquestra Nacional Juvenil i estudià composició amb J Tavener La seva obra cerca fonts en la música popular de diferents països Hi és important la influència del piobaireachd , o pibroch , escocès, música per a bagpipe típica de les terres altes d’Escòcia, present en Sketches from a Bagpiper’s Album 1984 També s’ha inspirat en aspectes sonors i declamatoris de l’òpera xinesa, com en A Night at the Chinese Opera 1987 Així mateix, s’hi poden trobar diversos models musicals occidentals, com en Scipio’s Dream 1991 -inspirada en Il sogno di Scipione , de WA Mozart- i en el quintet…

Estudià música al Collegi de Sant Olaf Minnesota i fou membre integrant de conjunts com els Berkeley Chamber Singers i Musica Mundana, amb els quals interpretà música antiga Posteriorment amplià la seva formació a Munic Destacà especialment en el repertori preclàssic, amb obres d’A Cesti, C Monteverdi, A Scarlatti o S Landi, que interpretà sota les ordres de directors com C Hogwood, R Jacobs i S Preston, entre d’altres Actuà als Estats Units i en diversos països europeus, com Bèlgica, Àustria o Itàlia El seu repertori també inclou els lieder de F Schubert Enregistrà obres sacres d’A Vivaldi i…

Descendia d’una família de músics gallesos Autor de música sobre obres de Milton, WBlake Jerusalem , 1916, de cinc simfonies, oratoris, com Judith 1888 i King Saul 1894, preludis corals, etc Dirigí el Royal College of Music 1894-1918

Introductor de la crítica moderna a Rússia, fou un abrandat defensor de Glinka i un difusor entusiasta de Liszt i Wagner Compongué òperes com Judith 1863, Rogneda 1865 i La força del mal 1871, on a part les influències de Meyerbeer i Verdi palesa una forta inclinació per temes i motius populars

És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85

Participà en la guerra dels Trenta Anys, i estigué al servei de diverses corts, tant catòliques com protestants, com a polític, diplomàtic i poeta Escriví Buch von der deutschen Poeterey 'Llibre de poesia alemanya', 1624, el primer tractat de poètica en llengua alemanya Opitz feu amistat amb diversos compositors de l’època, especialment amb Heinrich Schütz, per a qui escriví, entre d’altres, el llibret de Dafne 1623, probablement la primera òpera en alemany El text de Judith , bé que no fou mai musicat en la seva versió original 1635, fou utilitzat per diversos compositors Són també…

Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al Conservatori de…

Es formà inicialment amb el seu pare, el musicòleg Fritz Reuter, i debutà a setze anys Del 1948 al 1951 estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal amb E Hintze En 1951-55 fou segon director d’orquestra a Eisenach i posteriorment fou nomenat director musical a Meiningen El 1961 fou sollicitat a Leipzig, on li encomanaren la direcció musical de l’Òpera Tres anys més tard, inicià la seva tasca docent al Conservatori de Leipzig, com a professor de direcció orquestral A partir del 1978 visqué entre Leipzig i Weimar, ciutat aquesta darrera d’on fou nomenat director general de música El…

Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i…