Resultats de la cerca

Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments…

Estudià composició al Conservatori de Leningrad amb Orest Jevlakhov, i el 1954 entrà com a redactor a l’Editorial Muzgiz Fou president de l’Associació de Compositors de Leningrad 1964- 2006 Fou un dels músics més oficials de la Unió Soviètica Tot i així, en la seva música s’ha mostrat obert als corrents moderns, i amb un caràcter optimista que es reflecteix en una música plaent i clarament melòdica Després d’uns quants anys plenament academicistes, durant els quals compongué ballets i comèdies musicals, el 1966 donà una obra simfònica important, el Poema a la memòria dels caiguts…

El 1941 inicià els estudis al Conservatori de Leningrad i l’any següent participà com a violinista de l’orquestra en la famosa interpretació de la Simfonia Leningrad , de D Šostakovič El 1943 fou arrestat amb la seva família, per una delació infundada, i condemnat a mort, sentència commutada per la de deu anys de confinament a Sibèria Un cop complerta la pena, treballà com a director d’orquestra, primer a Vorkuta i Syktyvkar i finalment a Voronež Bon violinista i expert coneixedor de l’orquestració, que havia après d’un exemplar del tractat de N Rimskij-Korsakov al…

Estudià a l’Escola Musical Glinka i als conservatoris de Leningrad i de Moscou Durant el període 1969-76 fou director artístic i director de l’orquestra del Teatre Stanislavskij-Nemirovic moscovita Aquest darrer any succeí a K Kondrašin al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, càrrec que conservà fins el 1990, que passà a ser el director principal de l’Orquestra Simfònica de Berna, amb la qual ha dirigit cicles de concerts de L van Beethoven i J Brahms Molt sollicitat com a director convidat tant a Europa com al Japó i els EUA, ha collaborat amb l’Orquestra…

Estudià cant a la seva ciutat natal, on del 1972 al 1978 fou membre de la companyia del Malyj Opernyj Teatr El 1977 protagonitzà, al Teatre Kirov de Leningrad, una reeixida producció de Guerra i pau , i tot seguit rebé ofertes per a interpretar alguns dels papers més importants per a baríton El 1982 inicià la seva carrera internacional a Wexford Irlanda Fins el 1987 cantà sovint a l’English National Opera, i el 1988 debutà al Covent Garden de Londres amb Il Trovatore L’any següent es presentà als Estats Units interpretant un reeixit Telramund Lohengrin a l’Òpera de San…

Estudià a l’Escola de Música de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual passà a ampliar la seva formació a Moscou Encara estudiant, hagué de substituir un director en la direcció de la Cinquena simfonia de Cajkovskij, fet que tingué un gran èxit Més tard, interpretà la integral de les simfonies d’aquest compositor amb les principals orquestres soviètiques El 1974 fou nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS Ha dirigit arreu d’Europa i dels EUA, i ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments fonogràfics, alguns dels…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb N Rimskij-Korsakov, A L’adov i A Glazunov Fou membre de l’equip executiu de la Unió de Compositors Soviètics i de l’Organització de Compositors de Leningrad Entre els seus alumnes destacà D Šostakovič De Rimskij-Korsakov adoptà l’interès per assimilar la música folklòrica i desenvolupar les possibilitats tímbriques de l’orquestra La presència d’aquesta música popular es manifestà en obres com Strastnaja sed’mica 'Setmana Santa' o la Simfonia núm 5 Precisament aquest ús de la música popular representà la contribució més important de…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera…

Estudià composició a l’Escola Professional amb G Ustvol’skaja i, després, al conservatori fins el 1962 En 1962-65 perfeccionà la seva formació amb D Šostakovič Malgrat les imposicions del règim soviètic, mantingué força independència artística En la Segona simfonia Marina , 1965 usà textos de Marina Cvetaeva, autora no grata al règim, i el 1966 escriví el Rèquiem a partir de l’obra homònima d’Anna Akhmatova, que evoca el terror de l’era estalinista De la seva producció vocal també s’ha de destacar Suzdal’ 1964 És autor de nou simfonies, la darrera de les quals quedà incomplerta a la seva…

Feu els estudis musicals amb A L’adov i M Steinberg al Conservatori de Peterburg 1908-14, on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes També ensenyà al Conservatori de Tbilisi Geòrgia i treballà amb la companyia de S Diaghilev Format en la tradició russa de N Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A Blok i la segona i tercera simfonies Adoptà un llenguatge més realista amb la música de la…