Resultats de la cerca

Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i …

Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada 1926-27…

Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València

En la seva primera etapa tingué com a director musical a Arturo Tamayo i, des del 1973, a José Ramón Encinar, dues batutes d’enorme rellevància en el camp de la creació actual La plantilla original, ampliable i adaptable segons les necessitats de cada partitura, és una formació de 17 instrumentistes integrada per un septet d’instruments de vent, un quintet de corda, dos percussionistes, teclat i arpa El conjunt madrileny ha actuat als principals festivals europeus de música contemporània i ha desenvolupat una intensa activitat discogràfica i radiofònica La impressionant llista d’obres…

Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico Tamberlik…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació Destacà…

El 1948 Hans von Beuda substituí Joan Lamote al capdavant de la formació, i es mantingué en el càrrec fins el 1950 N’han estat també directors titulars Napoleone Annovazzi 1954-56, Josep Iturbi 1956-58, Enrique García Asensio 1964-65, Pedro Pirfano 1966-67, Luis Antonio García Navarro 1970-73, Lorenzo Martínez Palomo 1974-76, Benito Laurent 1980-83, Manuel Galduf 1983-97 i Miguel Ángel Gómez Martínez des del 1997 Josep Ferriz, Eduard Cifré i José María Cervera Collado -aquest darrer director en funcions durant el període 1977-80- han exercit de sotsdirectors Durant l’etapa d’…

El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…