Resultats de la cerca

El terme llatí precedent fou rota , com apareix en el cànon del segle XIII Sumer is incumen in A Anglaterra, entre els segles XVI i XVIII fou molt popular un tipus de round -de caràcter més lleuger i còmic que el round habitual- anomenat catch

Hom el classifica, segons la potència i la qualitat de la veu, en tenor buffo , lleuger o di grazia , líric, líric spinto , tenor di forza o dramàtic, graus convencionals segons el repertori de l’intèrpret La classificació dels països germànics inclou el heldentenor tenor heroic, entre altres

Mancat d’un significat musical precís, per bé que, generalment, les badineries són en compàs binari i tempo ràpid, el terme fa referència més aviat al caràcter alegre i lleuger de la peça L’exemple més popular apareix a la segona suite per a orquestra BWV 1067 de JS Bach

Debutà a Lima el 1949 amplià estudis a Milà i hi assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto Tenor líric lleuger, s’eçespecialitzà en òpera del segle XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del s XIX Rossini Es retirà dels escenaris l'any 1989

Pertanyent a l’escola cool , desenvolupà un estil aeri i lleuger Entre el 1947 i el 1949 obtingué un gran èxit en formar part, dins l’orquestra de W Hermann, del quartet de saxofonistes ‘Four Brothers’ Posteriorment, formà diversos conjunts, amb els quals enregistrà nombrosos discs Els anys seixanta fou un dels principals difusors de la bossa nova

El seu significat, però, varia considerablement segons el context i l’època A França, inicialment s’aplicà a la cançó per a una veu amb acompanyament de llaüt Sovint anava seguit d’un qualificatiu que n’indicava el caràcter air tendre , per a un text sentimental, air à boire , per a un text lleuger, etc En l’òpera, el ballet i la cantata dels segles XVII i XVIII, s’aplicà tant a la música vocal com a la instrumental

Format com a intèrpret de bugle i violoncel, a vint anys inicià la composició d’obres de caràcter lleuger interpretades en els cercles aristocràtics Compositor nacionalista, en el catàleg de les seves obres cal destacar Quartet per a cordes núm 1 1922 i la Simfonia núm 1 , aquesta darrera considerada com la primera simfonia composta a la República Dominicana Immers en una estètica romàntica, la música folklòrica dominicana l’influí intensament La seva obra inclou els gèneres orquestral, pianístic, cambrístic i per a banda

Deixeble dels guitarristes de jazz Charlie Christian i Wes Montgomery, començà la seva carrera professional el 1963 com a instrumentista de diversos grups El reconeixement públic li arribà a mitjan anys seixanta amb la seva personal barreja de jazz i funk lleuger Destaquen les repetides collaboracions amb Quincy Jones, en especial en l’àlbum Give me the night 1980 Ha enregistrat That's right 1996, Standing together 1998, Absolute Benson 2000, All blues 2001 i Irreplaceable 2004, en què combina el gòspel i el flamenc

De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament El text rebia un tractament sillàbic i homofònic Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües