Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de nombroses obres…

Vida Un dels protagonistes de la Renaixença, el seu llarg poema Los Pirineus 1892 fou adaptat per Felip Pedrell a la forma de lied També fou autor de la cantata El porvenir del genio 1847, musicada per Antoni Rovira, les sarsueles Los recursos del latín 1852, musicada per Demany de Shebrun i La tapada del retiro 1853, musicada per Nicolau Manent, i la romança Acuérdate 1890, a la qual posà música Fermín Álvarez Les cançons del drama Don Joan de Serrallonga 1868 foren musicades per Nicolau Manent Bibliografia Complement bibliogràfic Velada musical y literaria…

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla

Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres religioses

Es formà amb Ramon Aleix i Batlle i Francesco Beroni Després d’una estada a Cuba, on es guanyà la vida com a violinista, ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu Entre el 1859 i el 1866 dirigí l’orquestra de la Societat Coral Euterpe Esdevingué un estret collaborador d’A Clavé, tant en l’organització dels concerts dels Jardins d’Euterpe com en l’endegament del moviment coral claverià Si bé algunes fonts el situen com a mestre de capella de la parròquia de Sant Jaume, a Barcelona, aquesta informació es contradiu amb el fet cert que des del 1851 --l’any de creació de la nova parròquia…

Molt renovat entre els anys 1900 i 1903, conserva un extraordinari conjunt d’art modernista, on destaquen les decoracions d’Alexandre de Riquer rebedor i escriptori i de Josep Pascó la Peixera, amb un notable escalfapanxes, les pintures murals d’Oleguer Junyent la Peixera i Josep Pey sala de diaris, els vitralls wagnerians de J Pey i O Junyent, la Rotonda dissenyada i decorada per Ramon Casas amb dotze magnífics plafons de tema musical i femení, la collecció de pintura amb obres de R Casas, Ll Masriera, J Brull, M Urgell, S Rusiñol, F Miralles, J Cusachs i R Canals, entre d’altres, l’…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara BS Saldoni,…

Ingressà a l’escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona l’any 1895, on es formà amb Bonaventura Frígola i amb Joaquim Cassadó Fou nomenat organista d’aquesta església l’any 1901, i pocs anys més tard s’inicià en la direcció coral, activitat a la qual es dedicà amb magnífics resultats al llarg de la seva vida Dirigí a partir del 1904 la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor de reclusos de la presó Model de Barcelona 1915-25 Fou director de l’Orfeó Montserrat 1919-36, l’ Orfeó de Sants 1925-55 i l’Orfeó de Santa Llúcia 1943-55 Fou fundador de la Schola Cantorum Universitària…

Estudià amb Nicolau Manent, a Barcelona Exercí diferents càrrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona, i actuà com a director d’orquestra a Palma Mallorca 1866-70, on fundà l’Orfeó Republicà Balear 1867 Obtingué grans èxits a Espanya, a Alemanya i a Rússia El 1870 obtingué un contracte per anar a Moscou com a director d’orquestra al Teatre Imperial de Moscou i durant algunes temporades estigué al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Sant Petersburg Dirigí també a Baden i, des del 1873, a Hamburg Les seves gires europees el portaren a Berlín, Dresden, Munic…