Resultats de la cerca

Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles Tournemire, amb qui…

Fou escolà de Montserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical

Membre d’una família d’artistes i intellectuals, fou net d’Elies Rogent i Amat 1821-1897 i fill de Francesc Rogent i Pedrosa 1861-1898 L’any 1924 bastí un taller d’orgueneria, a instàncies del PAM Marcet, abat de Montserrat, per a l’orguener italià Silvio Puggina 1940 i el seu ajudant, l’ebenista Enrico Rabagliatti, després que aquests, acollits al monestir, construïssin l’orgue del presbiteri de la basílica el 1922 D’aquest taller, en sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics Salvador Aragonès i Ardiaca 1890-1866 començà a introduir-hi el sistema mecànic l’any 1950…

En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…

Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…