Resultats de la cerca

El cant pla hi fou introduït amb el cristianisme, cap a l’any 1000 Hom n'ha conservat dues seqüències i alguns fragments El repertori de l’església reformada que causà la desaparició de l’anterior és contingut en el Salmebog ‘Llibre dels salms’, 1569, de HThomissøn, i el Gradual 1573, de NJespersen Al principi del s XIX l’interès per la música popular ajudà al renaixement musical LMathias Lindemann 1812-87 publicà sis-centes danses i cants populars El creador d’un singspiel d’inspiració nacional fou Valdemar Thrane 1790-1828 La majoria dels compositors del s XIX pertanyen al moviment romàntic…

Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen…

Vida S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N Eriksen, JH Poulsen i M Ludholm, darrers deixebles de GB Viotti i P Baillot També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars L’any 1828 es traslladà a Christiania Oslo per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra En aquesta època compongué les primeres obres de clara vocació…

Els seus pares foren el director d’orquestra Michael Flagstad i la pianista Marie Flagstad-Johnsrud, de qui rebé els primers rudiments musicals Més tard, estudià cant al Conservatori d’Oslo amb E Schytte-Jacobsen El 1913 debutà al Teatre Nacional de la capital noruega en un petit paper a Tiefland 'Terra Baixa', d’E D’Albert De seguida s’incorporà a la companyia del mateix teatre, on cantà bàsicament opereta Després d’una discreta gira per França, del 1928 al 1932 formà part de la companyia del Teatre Municipal de Göteborg Suècia El 1933 debutà a Bayreuth, on interpretà papers…

Es formà en les disciplines de piano i composició a Leipzig i el 1886 anà a Berlín, on estudià a la Hochschule für Musik Installat en aquesta darrera ciutat, inicià la seva activitat compositiva amb l’òpera Kosakkene 'Els cosacs', 1894 i l’oratori Den forlorne søn 'El fill pròdig', 1896 De nou a Noruega, fou professor de composició i contrapunt a Kristiansand entre el 1896 i el 1908, fou director de la Societat Coral Drammen 1897-1901 i organista de l’església de Gamlebyen 1909-26 A partir del 1898, gràcies a una beca del govern, pogué dedicar-se a l’estudi i la recollida de…

Estudià a Oslo i a Berlín Dirigí 1933-38 la revista Tonekunst i presidí 1945-71 la societat noruega de compositors És autor de tres simfonies, de dos concerts per a piano i de música de cambra

Estudià al Conservatori de Bergen amb Jiri Hlinka i també rebé lliçons de Jacques de Tiège La seva relació artística amb directors com Sir Simon Rattle i Maris Janssons ha contribuït a la seva projecció internacional en la mateixa mesura que la seva passió per la música de cambra Especialitzat en el repertori romàntic i els clàssics del s XX destaquen les seves interpretacions de Grieg, Schubert, Rakhmaninov, Nielsen, Janáček, Bartók, Szymanowski i Kurtág També desenvolupa una intensa tasca pedagògica és professor a l’Acadèmia Noruega de Música d’Oslo i al Reial Conservatori de…

Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates

Deixeble de F Valen a Oslo, més tard estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb M Butting i a Londres amb P Grainger Fou membre de l’Orquestra Simfònica d’Oslo en 1923-33 i a partir del 1935 s’interessà per la direcció coral i orquestral Compongué una obra força àmplia en què destaquen les peces corals, en una línia molt lírica i melòdica Estigué influït per la música tradicional, i el seu estil entronca amb el nacionalisme musical d’E Grieg

Es formà musicalment al Conservatori de Música d’Oslo, on acabà els estudis d’orgue el 1929 El 1933 començà a donar classes de cant a diverses escoles de la ciutat i el 1937 es traslladà a la Hochschule für Musik de Berlín, on cursà diverses disciplines, entre les quals composició, amb W Gmeindl De nou a Oslo 1938, continuà la seva tasca docent com a mestre de cant, exercí de crític musical en el diari "Arbeiderbladet" i ocupà diversos càrrecs públics relacionats amb la música, entre els quals destaca el de president del Consell de Compositors Escandinaus a més, fou membre de l’Associació de…