Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G Gombau, F Calés Otero i C Halffter El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F Evangelisti Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases 1971, per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B Bartók És una figura clau del panorama…

Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en collaboració amb…

Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb Casiano Rojo, i El…

Tocà amb JJ Johnson i The Jazztet i gravà amb John Coltrane abans de formar part de The Jazz Messengers 1961-64 Més tard participà en moltes sessions d’enregistrament de les discogràfiques Blue Note i Prestige, amb els millors músics de l’època Tornà a The Jazz Messengers al principi dels setanta i després formà un quartet amb el nom d’Eastern Rebellion Parallelament, continuà desenvolupant una gran activitat com a acompanyant i actuà en les gires de Timeless All Stars Fou un pianista d’una gran qualitat, que participà en algunes de les millors creacions jazzístiques des dels anys seixanta…

Vida Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades , etc, que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE 1972-92 Molts dels temes compostos per ell foren interpretats per cantants i grups dels anys seixanta als vuitanta, com ara Antonio Machín , Josep Guardiola, Los Sírex, Ramon…

Nasqué com a evolució del Festival d’Estiu de Caixa de Girona, que tenia lloc en el mateix espai L’estiu del 2001 establí un auditori per a 1500 persones i estrenà la primera edició amb l’actuació de Josep Carreras En els anys següents, el Festival mostrà una voluntat de captar grans figures internacionals i fer compatible el prestigi i la comercialitat El 2005 acollí Diana Ross, i el 2006, Bob Dylan En l’edició del 2007 hi actuaren figures com Liza Minnelli, Paul Anka, Joan Baez i el tàndem integrat per Elvis Costello i el pianista Allen Toussaint El 2008 hi actuaren Caetano Veloso i Franco…

El seu director, Víctor Pablo Pérez, ha triat un repertori que fa especial atenció a la música del segle XX i cada temporada estrena una obra encarregada especialment per a la Simfònica de Galícia Ha estrenat títols de compositors com K Husa, F Escudero, J Turina, J Villa Rojo, C Halffter o X Darias La temporada 2000-01 s’estrenaren obres de M Sotelo, A Pärt i V Rosinskij Les activitats de l’orquestra inclouen una temporada de concerts d’abonament, un cicle amb conjunts convidats, un cicle de música de cambra realitzat per l’Orquestra de Cambra de l’OSG, l’organització del…

És una de les famílies del cant litúrgic occidental durant l’Edat Mitjana, juntament amb el cant gregorià, l’ambrosià o el gallicà Constitueix el cant propi de la litúrgia hispànica, també anomenada visigòtica o mossàrab, tot i que aquestes dues denominacions presenten força problemes Els orígens de la litúrgia hispànica cal cercar-los molt abans de la dominació musulmana de la Península Així, l' Oracional de Verona , manuscrit litúrgic de l’any 700 i arribat a Itàlia des de la diòcesi de Tarragona, demostra que en aquella data la litúrgia hispànica ja estava plenament consolidada Els…

En el present article hi és tractada l’evolució musical en els antics regnes hispànics -exceptuant Portugal- des de l’alta EdatMitjana fins a la constitució del modern Estat espanyol i, des d’aleshores fins a l’actualitat Música culta L’Edat Mitjana Els importantíssims estudis d’Higini Anglès sobre els orígens de la música culta hispànica contradiuen amb dades concretes l’opinió generalitzada que li atorgava un paper menor en el desenvolupament de la música durant l’Edat Mitjana Anglès proporciona dades molt eloqüents tot assenyalant que la lírica llatina no litúrgica més antiga és la…