Resultats de la cerca

Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de 1860

Ajudà a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopilà, sembla, les normes ja establertes El 1850 publicà a Figueres un Mètodo per apendre de ballar sardanes llargues

Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i poden arribar…

Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de…

Pot ser compost de números independents o combinar actuacions musicals amb un argument sumari que encadena les diverses escenes Les incursions humorístiques, que giren entorn de l’actualitat de vegades amb contingut polític, són l’element principal, juntament amb les allusions sexuals Afí a la comèdia musical, el music-hall , el cabaret, l’opereta, la revue que n’és el model europeu de filiació més clara, almenys pel que fa al nom i altres gèneres teatrals, amb els quals manté fronteres imprecises, la revista es desenvolupà als grans centres industrials i urbans com a forma d’entreteniment…

Membre de l’escolania de l’església de la Mercè, a Barcelona, estudià música al Conservatori del Liceu, amb el professor Domènec Sánchez i Deyà, i es diplomà amb primers premis en violí, música de cambra, harmonia i història de la música Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals També formà part de l’Octeto Español, amb el qual, el 1901 feu una gira pels Estats Units Aquell mateix any fou nomenat primer violí de l’Orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà a actuar amb l’…

Inicià la seva formació musical a Granada amb J Rouré i posteriorment continuà els estudis a Madrid amb J Nonó, A Inzenga i J Boxeras De molt jove feu un concert d’orgue per a Ferran VII aquest fet i la composició de diverses obres de tipus religiós li valgueren l’obtenció d’una pensió vitalícia proveïda per la casa reial, que perdé el 1823 Dos anys després marxà a París, on feu amistat amb J Melcior Gomis Per indicació d’aquest es traslladà a Londres 1826 amb l’esperança d’estudiar amb Cramer, però fins que Gomis no arribà a la capital anglesa no aconseguí introduir-se als cercles socials…

Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…

Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …