Resultats de la cerca

El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a…

Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment…

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa santGregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i…

Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de santGregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits…

Les seves melodies, exclusivament vocals, són escrites a una sola veu sobre textos llatins Pren el seu nom de Gregori I, papa entre els anys 590 i 604, a qui la tradició iniciada per Joan el Diaca segle IX n’atribuí la composició Tot i que aquesta atribució és poc fiable, la iconografia cristiana acostuma a representar Gregori I recollint les melodies directament de l’Esperit Sant, que, en forma de colom, les hi dicta a l’orella Aquesta llegenda gaudí d’un gran predicament durant l’època medieval Si bé el paper de Gregori en la composició…

Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits, sonors,…

Fill del compositor  Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa…

Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa santGregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren…

L’establiment del papat a la ciutat entre el 1309 i el 1377 marcà la seva època més esplendorosa Els oficis religiosos, les recepcions oficials, les celebracions seculars anaven acompanyades de música D’aquesta època destaquen els noms d’Orles, Faure i Pellison, tots tres compositors avinyonesos La cort papal fou un centre receptor de totes les novetats musicals i també de compositors notables, com ara Bosco, Matheus de Sancto Johanne, Hasprois, Hacourt i Philippus de Caserta Però l’absència dels papes no comportà l’ensorrament de la vida musical a Avinyó A partir del 1474 la ciutat fou seu…