Resultats de la cerca

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Vida Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona…

Estudià a Madrid, on fou crític musical del diari El Imparcial 1866-96, des del qual defensà Wagner Publicà La obra maestra de Verdi Aida 1875, Barbieri 1875, Carlos Gounod 1879, l’obra d’investigació La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, Cajón de sastre 1894 i Iparaguirre y el árbol de Guernica 1896 Fou també crític taurí

Fill d’un sastre, és el representant més notable de la literatura burgesa alemanya del s XVI Poeta líric i dramàtic, fou partidari de Luter, en honor del qual compongué Die wittembergische Nachtigall ‘El rossinyol de Wittemberg’, 1523 Conegut també com a narrador i autor teatral, les seves obres arrelen en el món petitburgès de la seva ciutat El tema del carnestoltes apareix tot sovint en les seves comèdies, com Das Hofgesind der Venus ‘La cort de Venus’, 1517, Der schwangere Bauer ‘El pagès prenyat’, 1544 i Der fahrende Schüler im Paradies ‘El goliard en el paradís’, 1550…

Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que…

El seu pare, pescador i sastre, era amant de la música i tocava la trompeta i el trombó en una banda local Tubin inicià la seva formació musical a Tartu amb H Eller i la completà a Tallinn amb A Kapp Posteriorment es traslladà a Budapest, on estudià amb Z Kodály A partir del 1932 començà a dedicar-se a la direcció orquestral, tasca que compaginà amb la de professor de composició al conservatori de la seva ciutat natal El seu interès per la música popular estoniana el portà a compondre el primer ballet estonià, El Goblin , amb llibret d’E Saarik També escriví Suite sobre tonades…

No se sap si era fill de sastre o bé serf de la gleva alliberat a petició del príncep Pot’omkin fos com fos, el príncep mecenes LA Naryš-kin, director de teatre, l’acollí a la seva capella musical Possiblement gràcies a ell pogué estudiar amb G Tartini a Itàlia, tot i que no hi ha proves d’aquest fet Fou alumne de Tito Porta a Sant Petersburg Després, impartí classes de violí a l’Acadèmia de la ciutat, i formà part de l’orquestra de la cort, de la qual esdevingué director pels volts del 1780 El 1784 fou nomenat director dels ballets i el 1785, a instàncies del príncep Pot’omkin,…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de…

Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel…