Resultats de la cerca

Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger 1805-1875, que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions 1834-1870 i, després, per Joseph Pothier 1835-1923, que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació De tot això se’n feu…

Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877 Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir 1902-08 Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889 El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale , per tal de defensar el Liber gradualis 1883, que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté…

Vida El 1928 ingressà al monestir de Solesmes, on estudià cant gregorià i professà com a monjo benedictí el 1930 Del 1952 al 1975 ensenyà al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma Com a investigador, es dedicà a la recerca en semiologia de la música gregoriana i estudià tant els signes adoptats des del segle X per a la representació dels sons musicals com l’estètica del context musical en el qual s’utilitzà cada signe Entre les seves obres cal destacar Cours de Chant Grégorien Roma, 1964, Is Gregorian Chant Mensural Music Solesmes, 1964, Neumes et rythme Roma,…

Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les…

En les edicions de Solesmes se sol indicar amb l'episema vertical

Escolapi, fou un important propagador del cant gregorià Rector de diversos collegis, en especial de Tàrrega, hi dirigí la schola cantorum Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes 1943

Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera pel que fa a la seva interpretació Molt semblant al punctum , les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos

Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896

Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896

Té una importància especial en l’estudi de l’antic cant litúrgic Fou justament sota el títol de Paléographie musicale que els benedictins de Solesmes J&Pothier i A&Mocquerau iniciaren la collecció de facsímils dels principals manuscrits de cant gregorià, ambrosià, mossàrab i gallicà Als Països Catalans es destaquen els estudis de Gregori Suñol, Higini Anglès i Miquel Altisent