Resultats de la cerca

Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als segles X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als segles XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’…

Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se sap que es practicava la…

Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l’orgue de la seu nova de Lleida i el de l’església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent amb contracte del 1775

A quatre anys d’edat es traslladà a Suïssa amb la seva família i hi estudià cant Entre el 1933 i el 1939 amplià la seva formació a Karlsruhe i posteriorment es perfeccionà a Zuric, Milà i Nova York El 1939 guanyà un primer premi en un concurs de cant de Ginebra i es preparà per a la seva carrera artística, interrompuda per la Segona Guerra Mundial La temporada 1939-40 interpretà el paper de Reina de la Nit La flauta màgica al Covent Garden de Londres i aviat es decantà pels concerts i recitals, que la dugueren a actuar arreu d’Europa i dels Estats Units Enregistrà els…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les companyies de teatres…

Format al Conservatori de Zuric, estudià amb V Andreae i Ph Jarnach Posteriorment amplià la seva formació a París i Berlín Fou professor de teoria, composició i direcció orquestral al Conservatori de Zuric 1927-69, i també dirigí diverses formacions corals Clarament influït per l’obra de M Reger, el seu llenguatge musical denota una interessant lectura de la tradició contrapuntística barroca dins uns paràmetres harmònics atrevits, però que mai no arriben a trencar amb la tonalitat En el catàleg de la seva obra sobresurten les peces corals

El seu nom està vinculat a la gran tasca que exercí a Zuric Fill d’un editor de música de Basilea, estudià a la seva ciutat nadiua i a Leipzig, on fou alhora violinista a la Gewandhaus, lloc on es pogué formar en direcció orquestral També fou concertino a l’Orquestra Bisle de Varsòvia, fins que el 1862 T Kirchner li proposà d’establir-se a Zuric Allí, com a director de cor, transformà les Liedertafel en agrupacions corals amb unes fites que anaven més enllà del simple passatemps, dirigí diferents entitats corals i intervingué en la fundació de l’escola de música, de la qual fou director La…

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris causa per la…

Estudià la carrera de piano al Conservatori de Zuric, i musicologia a la universitat de la mateixa ciutat 1926-29 Fou intèrpret professional de fagot a l’orquestra estatal de Winterthur 1942-71, professor de música, compositor, crític i musicòleg En aquest darrer camp, la seva recerca se centrà en L van Beethoven, sobre el qual publicà nombrosos estudis i un catàleg de la seva obra, l’any 1927 Entre el 1959 i el 1971 publicà catorze volums com a suplement a la completa edició de les obres de Beethoven, i nombroses edicions d’obres separades També fou un compositor prolífic que escriví moltes…

Estudià piano al Conservatori de Berna i posteriorment musicologia a la universitat de la mateixa ciutat Entre els seus professors cal destacar Ernst Kurth i Wilibald Gurlitt Es doctorà l’any 1938 amb una dissertació sobre l’harmonia en l’obra d’E Grieg Treballà en diferents universitats suïsses, com les de Berna, Zuric i Basilea Fou membre executiu de la Societat Internacional de Musicologia, i del 1967 al 1972 en fou president Treballà com a coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" i el 1968 collaborà amb Ludwig Finscher en l’edició completa de l’obra de P Hindemith Participà en alguns dels…