Resultats de la cerca

Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini…

Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…

Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…

Vida Nebot de John Wesley, fundador del metodisme Nen precoç, l’any 1774 William Boyce ja l’anomenava el Mozart anglès A vuit anys compongué el seu primer oratori, Ruth Guanyà fama principalment com a organista i fou considerat un dels millors intèrprets d’orgue de l’època Des de jove se sentí atret per la música de l’Església Catòlica i a partir del 1778 assistí sovint a la capella de l’ambaixada portuguesa El 1784 es convertí al catolicisme, religió que aviat abandonà, tot i que hi estigué relacionat durant la major part de la seva vida Així, entre els anys 1811 i 1823 feu d’ajudant de…

El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els compongué H…

Vida Després de rebre les primeres lliçons d’orgue del seu pare, estudià a Hamburg amb Hinrich thor Molen i a Colònia amb Albinus Walran En 1580-82 ocupà el càrrec d’organista a Erfurt Posteriorment tornà a Hamburg, on el 1586 substituí el seu pare com a primer organista a Sankt Jacobi, càrrec en el qual romangué fins a la mort Prengué part en unes proves organístiques celebrades a Groningen el 1596, en les quals també participaren Hans Leo Hassler i Michael Praetorius Escriví més de cent motets, la majoria amb textos llatins i alguns en alemany i amb melodies tradicionals D’ell es conserven…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…

Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…