Resultats de la cerca

Sovint autor de les cançons que interpreta, es donà a conèixer sobretot amb peces sobre la seva terra Casat amb l’actriu i també cantant  Ana Belén  1973, amb la qual ha enregistrat discos i ha actuat en nombrosos concerts, ha conreat una temàtica social i compromesa que l’ha identificat amb l’esquerra espanyola de la Transició Ha actuat en alguns films Morbo,  1972 Al diablo con amor,  1973, ha estat productor cinematogràfic 1987-93 i ha format part de la direcció de la SGAE 2001-07 

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’on fou…

Estudià a París, on debutà, el 1868, amb Les huguenots , de Meyerbeer El 1870 es presentà a la Scala i assolí aviat fama mundial Fou el primer Iago de l' Otello de Verdi 1887 i el primer Falstaff 1893 Escriví Dix ans de carrière 1897 El 1881 s’havia presentat al Liceu de Barcelona, on cantà sovint

Estudià a París amb Halévy, i fou premi de Roma el 1844 Professor al conservatori de París 1866-80, escriví òperes i òperes còmiques, com Galathée 1852, Les noces de Jeannette 1853 estrenada a Barcelona el 1866 i Paul et Virginie 1876

El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en substitució d’Auber, i…

Estudià a Berlín, dirigí orquestres als teatres d’Hamburg i Budapest i passà una temporada als Estats Units, concretament a Milwaukee i Chicago De nou a Europa, dirigí concerts i teatres a Londres durant sis anys Entre el 1901 i el 1913 actuà al capdavant de l’orquestra del Metropoltheater de Berlín, on estrenà diverses obres, i des del 1908 fou director al Neue Operettentheater, també a Berlín El 1934 emigrà als Estats Units Escriví moltes obres per al teatre, entre les quals hi ha les operetes Double Dealings 1898 i Der Sonnenvogel 1907, a més de peces per a piano i cançons

A deu anys entrà al Conservatori de Varsòvia, on estudià violí i debutà l’any 1917 Tornà als Estats Units l’any 1920 i feu el seu debut en un concert a Chicago Entre el 1922 i el 1929 treballà com a violinista, director i arranjador En 1929-31 collaborà en la ràdio L’any 1935 s’establí a Hollywood i entrà als estudis de la Paramount Durant els següents vint anys collaborà en la televisió i la ràdio com a compositor i director Escriví música per a més de 225 pellícules, música instrumental - Elegy to FDR i Leaves of Grass -, dos espectacles de Broadway - Pardon our French 1950 i Seventh Heaven…

Estudià al Conservatori de Marsella i al de París amb Vauthrot i Duvernoy Debutà el 1867 a la seva ciutat natal cantant Guillem Tell Obtingué els primers grans èxits a l’Òpera de París l’any 1868, amb obres de G Meyerbeer i G Donizetti, però, davant la competència de JB Faure, preferí traslladar-se a Itàlia, on el 1870 cantà en l’estrena a la Scala d' Il Guarany , de C Gomes El 1881 protagonitzà l’estrena de la versió revisada de Simon Boccanegra a la Scala A partir de llavors s’especialitzà en el repertori verdià, i fou escollit pel compositor per a interpretar el paper de Iago en l’estrena…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i Henri Dutilleux…

Orfe a dotze anys, després de diversos treballs emprengué la construcció d’instruments musicals Començà per l’acordió, i el 1840 ja perfeccionà l’instrument d’AF Debain Installat a París 1844, treballà amb J Alexandre en els "orgues expressius" El 1853 establí un taller propi, on perfeccionà l’harmònium de GJ Grenié, i inventà el sistema de la doble expressió, que patentà el 1854 i li valgué un premi en l’Exposició Universal de París 1855 El seu gran enginy el menà a la perfecció màxima de l’instrument amb els registres de forte expressif , l’harpe éolienne de 2', el métaphone i…