Resultats de la cerca

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i villancicos Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas , dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra

Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia Japó, tant en concerts i…

Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser escollit diputat…

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges  l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó  de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la…

De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900

Dedicada a l’Orfeó Català i estrenada per aquest mateix orfeó el 1891, s’ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats

La lletra fou composta per Jacint Verdaguer, i fou publicada al Programa del certamen artístic-musical celebrador en les festes del milenar de Montserrat , signat a Barcelona el 20 de febrer de 1880 En aquest mateix programa hom oferia un premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer El 25 d’abril del mateix any fou declarada guanyadora —enmig d’una setantena de composicions— la melodia de Josep Rodoreda, que acabà essent l’única cantada Aquest himne, cantat cada dia per l’Escolania de Montserrat, ha esdevingut…

Començà els estudis musicals amb Glòria Peig i I Izard a la seva ciutat natal i continuà la formació al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià amb J Poch, M Oltra i J Solé i cursà els estudis superiors de flauta de bec amb R Escalas Més tard amplià els seus coneixements sobre aquest instrument amb la prestigiosa flautista Marijke Miessen Amb el Quartet de bec Frullato i Bec a Quatre ha dut a terme una important tasca de recerca i divulgació de la música del segle XX escrita per a quartet de flautes de bec Com a compositor, ha rebut diferents premis, entre els quals cal destacar el…