Resultats de la cerca

La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni…

Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre

Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…

El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts hom n'emprà quatre per al cant gregorià el pentagrama apareix ja en alguns manuscrits del segle XIII però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Per a escriure notes fora del pentagrama hom utilitza les línies addicionals o bé la indicació octava alta o octava baixa

Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això

Era fill del també organista i compositor Daniel Roseingrave, amb qui realitzà els primers estudis musicals El 1709 es traslladà a Itàlia per ampliar coneixements i allí establí amistat amb Domenico Scarlatti Altra vegada a Londres el 1718, popularitzà la música d’aquest mestre italià i realitzà una edició de les seves LXII Suites de pièces pour le clavecin 1739, amb alguns moviments addicionals escrits pel mateix Roseingrave Entre el 1725 i el 1730 assolí un notable prestigi com a intèrpret i professor Les seves obres més originals són les suites per a clavicèmbal, les fugues…

Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de línies…

El pentagrama, com també el tetragrama -utilitzat des del segle XII en el repertori del cant pla-, deriva del costum de determinades notacions d’escriure els neumes a una alçada relativa els uns respecte dels altres notació diastemàtica això originà l’ús d’una línia que servia de punt de referència, apareguda per primera vegada al segle XI en manuscrits de neumes aquitans A Guido d’Arezzo es deu la iniciativa, acollida amb èxit a tot Europa, de fer servir dues línies, una de color vermell per a indicar la nota fa i una altra de color groc per a indicar la nota do també podien anar precedides…

Vida Malgrat la seva ascendència escocesa, sempre es considerà alemany Entre el 1663 i el 1669 estudià amb JB Lully i altres mestres a París A partir del 1680 viatjà a Itàlia per estudiar amb B Pasquini a Roma i també tingué l’oportunitat d’escoltar els concerti grossi d’A Corelli Des del 1690 fou mestre de capella del bisbe de Passau Muffat fou un compositor rellevant de música instrumental, la importància del qual rau en el fet d’haver estat pioner en la introducció dels estils francès i italià a Alemanya Una de les seves contribucions més notables fou facilitar informació detallada als…

El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades sovint…