Resultats de la cerca

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V…

En foren fundadors, Jacob Kirchmann 1710-1792 i el seu nebot Abraham 1737-1794, d’origen alsacià, que s’establiren a Londres i adquiriren la nacionalitat britànica, tot adaptant també el nom familiar El seu model de clavicèmbal, de construcció refinada i dotat de sofisticats mecanismes per a imitar els efectes tímbrics i dinàmics del pianoforte -registres de llaüt i de becs de cuir, pedals per a fer canvis de registració i gradacions sonores-, és el més representatiu de l’última etapa històrica de l’instrument, a la segona meitat del segle XVIII Del seu taller sortí, el 1809, el…

Formació de música mestissa creada a la Garriga el 1994 amb Mano Negra, Los Lobos i la música popular i de festa major com a referents inicials Els fundadors foren Joan Garriga, Daniel Portabella i Martí Vilardebò La seva discografia és constituïda per la trilogia Vafalungo 1998, Postrof 2001 i Go 2003, treballs que integren les influències musicals que adquiriren al llarg de la seva trajectòria i que van des de la música de festa major catalana fins als ritmes caribenys, nord-africans, balcànics i llatinoamericans El grup anuncià el 2004 que aturava la seva activitat, després de…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses i…

Estudià musicologia i història de l’art a la Universitat de Praga, i tot seguit composició, primer amb J Novotný i després amb V Novák 1911-13 Aviat començà a dirigir, mentre aprofundí els seus coneixements amb J Suk i JB Foerster al Conservatori de Praga 1924-26 Estudià piano amb A Mikeš A partir del 1926 reprengué la seva tasca com a director d’orquestra i de cors, tant al seu país com a l’estranger, on també es prodigà com a pianista El 1947 s’establí definitivament a Praga i entrà a l’Acadèmia Txeca de les Ciències i les Arts Les seves primeres composicions pertanyen al camp de la música…

Treballà i visqué a Nàpols, on fou un reputat professor que obtingué el càrrec de mestre principal al Conservatorio de Santa Maria de Loreto el 1663 A partir del 1675 dirigí el Conservatorio de Santa Maria della Pietà dei Turchini Mentre n’estigué al càrrec, els alumnes adquiriren una sòlida formació i la fama del centre augmentà considerablement i contribuí, al mateix temps, a fer créixer el prestigi musical de Nàpols, fins i tot a escala internacional Un dels mètodes de treball de Provenzale consistia a fer interpretar als seus alumnes òperes de temes sacres, amb la finalitat…

Estudià lleis a la Universitat de Frankfurt de l’Oder i viatjà a Breslau, on cursà els seus estudis musicals sota la direcció dels músics locals El 1736 formà part, com a violista baix, de l’orquestra del príncep hereu de Prússia, el futur Frederic el Gran Prengué part activa en l’organització musical d’actes socials i les seves sèries de concerts setmanals adquiriren gran reputació i influència Com a compositor fou molt admirat i respectat pels seus comtemporanis Durant la seva estada a Berlín compongué el seu Te Deum 1748 per a la inauguració de l’església de Saint Hedwig, i la…

Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent,…

Després d’una infantesa difícil, al principi de la dècada de 1930 començà a cantar en clubs de Harlem El 1933 fou descoberta pel productor John Hammond, el qual li organitzà sessions d’enregistrament del 1935 al 1942, que es poden considerar el millor de la seva obra Són peces destacades Fine and Mellow 1939, Strange Fruit 1939, Lover Man 1944 i Swing, Brother Swing amb Count Basie Collaborà també amb els millors instrumentistes i directors de jazz , com Benny Goodman, Duke Ellington, Teddy Wilson o Lester Young, amb el qual mantingué una llarga i turbulenta relació sentimental Posseïdora d’…

Vida Format al seu entorn local, especialment amb Rossend Mercader, cap de la cobla local Des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple Les seves sardanes aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona, retornà a…