Resultats de la cerca

Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada

FCouperin ho indicava amb un zero sobre la nota afectada

Estudià a Viena amb ARobert i a París, amb ACortot i GFauré Especialista en Mozart i Schubert Malgrat estar afectada d’una greu malaltia, esdevingué una concertista de fama mundial Actuà sovint amb Pau Casals

També és emprat, sobretot en l’actualitat, com a sinònim de diesi

Equival a un accent dinàmic S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac És important no confondre’l amb el terme sforzando sf , que indica un augment del…

La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es…

Es formà a Barcelona, Madrid i Salzburg, on debutà Inicià els estudis amb Genoveva Puig i Jordi Alvareda, a Barcelona Més tard, a Salzburg, estudià amb Egger, Ursuleac, Schilavski i Erik Werba Molt jove començà a actuar professionalment, i aconseguí èxits remarcables a Viena sota la direcció de Bernhard Paumgartner i Karl Böhm i al costat d’E Werba S’especialitzà en música de Mozart i d’altres autors del segle XVIII, a més de conrear la música romàntica i la contemporània amb un important repertori de lied Feu recitals arreu del món, amb notable èxit de crítica Enregistrà diversos discs, un…

Vida Fins el 1710 fou nen cantor sota el mestratge de J Clarke i C King a la catedral de Saint Paul Després, quan li canvià la veu, estudià orgue amb R Brind El 1727 fou nomenat organista i compositor de la capella reial com a successor de W Croft i el 1735 ocupà el càrrec de director de la King’s Band of Music Fou gran admirador de GF Händel i, durant un cert temps, el seu amic íntim Aquesta amistat, però, es veié greument afectada, entre altres coses, per la relació que Greene establí amb GB Bononcini, rival de Händel El 1738, juntament amb W Boyce, MC Festing i d’altres, fundà…