Resultats de la cerca

Els esclaus negres deportats tenien llurs tradicions sonores i conservaren llur sensibilitat musical Al S dels EUA els negres forjaren un art musical popular, de caràcter religiós jubilee , gòspel que bé que notablement influït, des del punt de vista melòdic, pels càntics baptistes o metodistes, té profundes arrels africanes Al costat d’aquest art musical religiós en crearen un altre de caràcter profà blues , cants de treball, etc Els elements musicals africans més importants que hom troba en la música afroamericana són les escales pentatòniques, l’ús de la síncopa que originà…

De manera recíproca a la influència que, en la música afroamericana, tingué la interpretació vocal sobre la instrumental, aquesta fou imitada per la veu, creant la tècnica scat Així doncs, el primer gran intèrpret de scat fou el trompetista i cantant Louis Armstrong, que l’emprà en la peça Heebie Jeebies el 1926, i l’any següent gravà el celebrat solo scat de Hotter than That L' scat ha estat present en els diversos estadis de desenvolupament del jazz i la música afroamericana Entre els cantants i instrumentistes que han destacat fent-ne ús hi ha Ella Fitzgerald,…

S’inicià de petit en grups de gòspel, i dugué la tradició musical d’aquest gènere al pop i al soul L’èxit que assolí traspassà les fronteres de la comunitat afroamericana, a la qual pertanyia La seva veu impressionant, acompanyada d’una dicció molt clara i un to afable i càlid, sorprengué molt a l’època En són exemples peces com You Send Me , Wonderful World , Only Sixteen , Bring It on Home to Me , Another Saturday Night , Shake o A Change Is Gonna Come Escriví la major part dels seus temes, fou un ferm defensor dels drets d’autor i creà una discogràfica per a nous músics…

S’empra com a acompanyament, o desenvolupant la funció de melodia Apareix de manera destacada i característica en tota la música afroamericana del segle XX Els seus orígens es remunten als patrons de crida i resposta de la música de l’oest d’Àfrica El punt àlgid del seu desenvolupament fou els anys trenta del segle XX amb l’auge de les big bands , les seccions de les quals tocaven dos o tres riffs diferents en contrapunt, tal com mostra One o’Clock Jump 1937, de Count Basie

Educat en una família de classe mitjana afroamericana, estudià música, química i matemàtiques El 1920, traslladat a Nova York, entrà de director musical a la companyia discogràfica Black Swan, el primer segell discogràfic afroamericà El 1924 formà una elegant orquestra de ball, que al llarg de la dècada fou pionera en l’adopció dels elements jazzístics en les orquestres de Nova York Solistes importants, com Coleman Hawkins, començaren la seva carrera amb Henderson Del 1935 al 1940 arranjà peces per a Benny Goodman Després, refundà la seva orquestra, allunyat de l’èxit de les big…

Estudià al Conservatori New England de Boston i inicià la seva carrera com a violinista en orquestres de segon ordre L’èxit en els negocis li permeté viatjar a París per perfeccionar-se De tornada a Amèrica, estrenà diverses obres per a orquestra i per a piano, com la fantasia Summer day 1906, Three American Dances 1911 i Negro Rhapsody 1913, que posen de manifest la influència dels seus estudis sobre música afroamericana i índia, i que donaren lloc a la publicació d’un centenar de melodies populars 1909 El seu ballet The Dance in Place Congo 1918 fou estrenat amb gran èxit a la…

També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…

El hip-hop és una manera d’entendre la cultura musical que se sustenta en quatre pilars el grafit art de dibuixar en espais públics amb esprais, el breakdance estil de ball sincopat i summament àgil, el discjòquei i l’MC recitador que canta o ‘rapeja’ sobre les bases que disposa el discjòquei Sorgí parallelament a la irrupció de la tècnica recitativa anomenada rap L’expansió d’aquest estil musical al llarg dels anys vuitanta i noranta el consolidà com el més innovador i popular entre les noves generacions El hip-hop com a manera d’entendre la vida es convertí en un model de referència al món…

Estudià flauta amb el seu pare, Alferio Mignone, músic italià emigrat al Brasil, i piano amb Silvio Motto Més tard ingressà al Conservatori Dramàtic i Musical de São Paulo, on estudià composició amb Savino de Benedictis i piano amb Agostinho Cantù Des que tenia tretze anys formà part de diverses orquestres com a pianista i flautista Es traslladà a Berlín 1937-38 i hi dirigí l’Orquestra Filharmònica Posteriorment, i després de passar nou anys a Milà amb Vincenzo Ferroni, retornà al Brasil, on treballà com a professor al Conservatori de Rio de Janeiro Entre les seves obres destaquen Primeira…

Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava…