Resultats de la cerca

Literalment "edat nova", el new-age és un nom per a un fenomen entre comercial i musical, que busca promoure la pau interior de les persones, amb aspiracions transcendentals Els seus orígens es troben en el relaxament de la psiquedèlia, les sessions de meditació transcendental, el jazz i la música electrònica, i com a reacció al frenesí del pop-rock Els guitarristes Leo Kotte i John Fahey en foren els pioners, seguits de Brian Eno i Mike Oldfield Més tard se n’hi afegiren d’altres, com Jean Michel Jarre, Kitaro o Andreas Vollenweider Les cançons d’aquest estil són tranquilles,…

El terme té un valor més aviat comercial, per tal com es tracta d’un moviment poc definible en termes estrictament musicals Nogensmenys, la seva vinculació al moviment filosòfico-religiós del mateix nom permet extreure'n algunes analogies per a una caracterització sumària Així, hom busca la creació d’una atmosfera d’introversió i placidesa a través de cadències pausades, el cromatisme dels sons i la senzillesa de la melodia Pel que fa als seus origens, hom pot identificar en les peces elements del minimalisme, del jazz blanc, del folk , del rock més melòdic, de la música electrònica i de la…

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, que n’és l’organitzador, presenta durant aquests dies l’actuació de més d’una cinquantena de grups o intèrprets independents en diversos gèneres i estils pop, rock , folk , new-age , música electrònica o d’avantguarda, etc, en general poc coneguts i de trajectòria recent, tant internacionals com procedents dels Països Catalans Les actuacions tenen lloc en diversos punts de la ciutat, entre d’altres la plaça del Rei, la plaça Reial, la rambla del Raval, el Fòrum i l’antiga Fàbrica Damm , empresa principal patrocinadora del festival

Estudià al conservatori de Moscou El 1980 guanyà el concurs Jean Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, el Čajkovskij de Moscou L’any següent, desertà i fugí als Estats Units El seu repertori abraça des de la música barroca —que interpreta amb rigorosos criteris històrics— fins a la creació contemporània, el jazz o les músiques improvisades Ha tocat sovint amb les formacions d’època Il Giardino Armonico, Orquestra Revolucionària i Romàntica i The Age of Enlightenment, i amb el clavecinista Ottavio Dantone, amb qui ofereix una notable lectura de Bach Gran especialista en el repertori…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou deixeble de Hans Heintze i Michael Schneider Assistí als Cursos de Darmstadt impartits per Olivier Messiaen, el qual el considerava el millor intèrpret de les seves composicions per a orgue, i que marcaren molt la seva trajectòria com a compositor Començà la seva carrera professional com a organista de l’església evangèlica alemanya de Santiago de Xile, càrrec que ocupà del 1954 al 1957 En 1957-70 fou organista de l’església luterana d’Hamburg, i des d’aquest darrer any fou professor de la Folkwang-Hochschule d’Essen Estrenà obres de…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Els seus inicis musicals l’emmarquen en el country-rock El 1977 fundà la seva banda permanent, The Attractions, formada per Bruce Thomas baix, Steve Nieve teclats i Pete Thomas bateria La seva trajectòria recorre el postpunk del final dels anys setanta i el pop-rock dels vuitanta, mentre que els noranta fa incursions puntuals en la música clàssica amb el quartet de corda The Brodsky Quartet i en la new-age amb el guitarrista Bill Frisell De la seva discografia destaquen My Aim is True 1977, Almost Blue 1981, Brutal Youth 1994 i All this Useless Beauty 1996 El 1998 enregistrà, al…

Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge Gainsbourg , amb…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…

De formació autodidàctica, de ben jove començà a tocar el piano i formà part de diferents grups, com ara Formynx, un dels conjunts més populars a la Grècia dels primers anys seixanta Abandonà el país arran del cop d’estat dels coronels 1967 i s’installà a França, on juntament amb Demis Roussos i Loukas Sideras fundaren l’Aphrodite’s Child, que esdevingué un conjunt de referència i guanyà molta fama ràpidament El seu primer single , Rain and Tears  1968, fou seguit d’altres èxits Quan el grup es dissolgué, Vangelis romangué a París i inicià la seva carrera en solitari En aquesta època…