Resultats de la cerca

L’any 1526 rebé els ordes menors, però no continuà la carrera eclesiàstica La seva contribució musical més important és la publicació d’un volum dedicat a arranjaments d’obres polifòniques en tabulatura per a viola de mà, titulat Libro de música de vihuela agora nuevamente compuesta Salamanca, 1552 La collecció inclou algunes composicions originals de l’autor -especialment fantasies- i, sobretot, arranjaments de vuit misses de Josquin Des Prés, motets de diversos autors -Josquin Des Prés, J Mouton, A Willaert, N Gombert, J García de Basurto, C de Morales- i com posicions profanes…

De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba…

Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n…

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts amb mànec El mot guitarra ha estat aplicat a un ampli ventall d’instruments amb morfologies semblants La guitarra moderna té sis cordes, caixa de ressonància en forma de vuit, i fons pla que es prolonga en un mànec amb trasts Sempre ha estat present, tant en la música popular com en la música culta, i ha esdevingut un instrument de concert reconegut internacionalment amb un ampli repertori Morfologia i tècnica La caixa de ressonància de la guitarra és formada per la tapa harmònica i el fons -peces…

Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de…