Resultats de la cerca

Fou creat el 1948 a iniciativa de l’ empresari Gabriel Dussurget, Henri Lambert i la mecenes comtessa Pastré La seva programació és àmplia, tot i que en un principi destacaren les produccions mozartianes Quant als intèrprets, ha apostat per la promoció de joves talents i alhora ha presentat figures ja consagrades

El 1948 un grup d’entusiastes de la música, liderats per Gabriel Dussurget, organitzà la primera edició del que ha esdevingut un dels principals festivals lírics del món Per iniciativa de Roger Bigonnet, la programació, que en un principi tan sols preveia l’audició de concerts, inclogué una òpera Così fan tutte , de WA Mozart, dirigida per Hans Rosband Però fou amb la representació de Don Giovanni 1949 que el festival agafà embranzida El pintor Cassandre ideà un teatre a l’aire lliure capaç d’acollir els decorats de les funcions i que durant vint-i-quatre anys transformà el pati de l’…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

De família jueva, estudià a París amb AGédalge i ChMWidor Després d’una breu estada al Brasil —on compongué Saudades do Brazil i les obres coreogràfiques L’homme et son désir 1918 i Le bœuf sur le toit 1919— tornà a París, on fundà el Grup dels Sis nom que els donà HCollet, el 1920 Incorporat a l’avantguarda europea, la seva aportació més significativa fou la politonalitat Altres obres notables són La création du monde 1923, música per a la trilogia d’Èsquil Agamemnon, Les Choéphores i Les Euménides , la part musical de l’encíclica de Joan XXIII Pacem in terris , una Suite provençale 1936,…

Vida Provinent d’una família jueva benestant, inicià els seus estudis musicals a la Provença natal abans de desplaçar-se a París per estudiar al conservatori amb A Gédalge, V d’Indy i P Dukas Marxà al Brasil durant la Primera Guerra Mundial com a secretari del seu amic Paul Claudel, escriptor francès, ambaixador a Rio de Janeiro, el qual es convertí ben aviat en el llibretista de gairebé totes les seves obres escèniques De nou a París 1919, es relacionà amb E Satie, J Cocteau i músics de l’anomenat Grup dels Sis, com F Poulenc i A Honegger D’aquest període daten peces com el ballet Le bæuf…

Estudià al Conservatori de Ginebra amb L Auber piano i al de París amb N Boulanger composició El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J Šaporin El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra 1954 fou expulsat del Conservatori El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista En la seva obra incorporà els models d’A Schönberg i d’A Webern amb noves textures rítmiques i un delicat puntillisme, com en…

Enginyer, fou tècnic de la ràdio i la televisió El 1948 formà el Groupe de Recherches de Musique Concrète, on collaboraren Messiaen, Boulez i Stockhausen Creador de la música concreta , la seva primera obra en aquest camp fou el Concert de bruits 1948, que fou seguida de Étude aux chemins de fer Étude aux tourniquess 1948, L’Oiseau “RAL" 1950, etc Amb PHenry compongué Bidule en ut 1950, Symphonie pour un homme seul 1951 i, sobretot, l’òpera experimental Orphée 1953 Escriví À la recherche d’une musique concrète 1952, Traité des objets musicaux 1966 i Solfège de l’objet sonore 1967 Com a…

Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante 1697, amb llibret d’Houdard de la Motte Campra escriví també òperes Tancrède, 1702 Camille , 1717 i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau

Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala, passà una…

Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862