Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Consisteix en un bol de metall que en ser fregat per una mà de fusta semblant a una mà de morter produeix una rica gamma de sons harmònics ondulants Conegut també amb el nom de campana tibetana, la tradició prescriu que es fabriqui amb un aliatge de set metalls, cadascun representatiu d’un planeta

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió amb cavitat Instrument d’afinació indeterminada, generalment és de mides considerables i es construeix en diferents diàmetres, segons l’altura del so com més greu, major diàmetre En la seva construcció és molt important observar les pro porcions de l’aliatge dels metalls utilitzats per tal d’obtenir el volum de so llargament sostingut que li és propi Aquest instrument entrà a formar part de l’orquestra occidental al segle XX, com a adaptació de l’antic gong provinent de l’Àsia oriental Els millors exemplars de tam-tam…

Integrat en els corrents del final del segle XVII, és un bon representant de l’escola catalana en procés d’aliatge amb la castellana Entre les seves obres principals destaquen els orgues de les esglésies de Cullera 1674, a València dels dominicans 1781 i de Sant Fèlix 1702, a Girona de la Pietat 1682 i de Santa Clara 1702, a Vic de Torroella de Montgrí 1682 de Sitges 1697 de Santa Elisabet, a Barcelona 1688 de Montserrat entre el 1670 i el 1707 de Sant Francesc, a Palma 1702 de Vall-de-roures 1702 de Santa Maria d’Igualada 1702 de Sant Joan de les Abadesses 1702, i de Sant Quintí de Mediona…

Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una extensió de mínima de tres octaves La qualitat sonora de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…

Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades…

El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…

En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills fets d’…