Resultats de la cerca

El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i publicà La…

Fill d’un noble anglès installat a França, visqué a Londres, on estudià piano amb NJ Hüllmandel, JL Dušek i JB Cramer El 1808, de nou a França, fou alumne de composició d’A Rejcha a París Passà la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on tocà el piano i el violoncel en un conjunt orquestral format per aficionats La música de cambra ocupa gran part de la seva producció Escriví un gran nombre de quartets i quintets de corda i també de trios, quintets i sextets amb piano, així com música de cambra per a instruments de vent El 1832 fou nomenat membre honorari de la Societat…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la majoria de…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i a partir del 1833 els prosseguí al Conservatori de París, primer amb A Elwart harmonia i Guérin violí, i després amb Leborne i F Halévy composició El 1841 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Lionel Foscari La seva activitat com a compositor se centrà bàsicament en l’òpera, camp on debutà amb Gastibelza ou Le fou de Tolède 1847 i continuà amb Le moulin de tilleuls 1849 i La croix de Marie 1852 El 1856 estrenà al Théâtre-Lyrique la que fou la seva obra de més èxit, l' opéra-comique en tres actes Les dragons de Villars , que es representà…

Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les seves…

Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa entre JB Lully…

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Lió 1969-72, l’Orquestra Filharmònica de Radio France 1972-75 i l’Orquestra de Lió a partir del 1975 Com a solista, ha estat convidat a festivals com els de Salzburg, Montreux,…

Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de…

Vida Les primeres obres conegudes daten d’una publicació parisenca del 1554 on apareixen dues chansons compostes per ell Fou organista de la cort del rei Carles IX de França, a qui servia des del 1560 Participà en les reunions de l’Académie del poeta Jean Antoine de Baïf, un dels impulsors del grup de La Pléiade, nucli dels humanistes francesos Des del 1570 fixà la seva residència a Évreux, on gaudí del títol de príncep de la música de la Societat de Santa Cecília El 1575 fundà el concurs conegut amb el nom de Puy de Musique d’Évreux, destinat a premiar la millor composició polifònica Al…

Nasqué al castell de Peirol, i la seva Vida diu que fou un " paubres cavalliers d’Alverge " Degué estar al servei de Lo Dalfin d’Auvèrnha fins el 1202 Dues de les seves peces es poden datar amb relativa certesa Una és la cançó de croada Quant amors trobet partit , escrita cap al 1188 en ocasió de la tercera croada i en la qual es discuteix si era millor servir la Creu o la dama L’altra és Pus flum Jordan ai vist el monimen , escrita a Jerusalem en 1221-22 durant la cinquena croada Se li atribueixen trenta-quatre poemes, disset dels quals es conserven amb música d’entre aquests darrers,…