Resultats de la cerca

És emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions, per a manifestar l’acord i l’adhesió amb allò que hi ha estat dit En l’ordinari de la missa, apareix al final del glòria i el credo En les misses polifòniques sol unir-se al Cum Sancto Spiritu al final del glòria i al Et vitam venturi sæculi al final del credo per formar seccions musicalment independents, gairebé sempre -almenys a partir del segle XVII- en estil fugat També pot ser tractat, dintre i fora de la missa, com a text únic d’una secció independent, per exemple el final d' El Messies de GF Händel En la tradició…

Rep aquest nom el tropari que es canta després de la segona part del Gloria Patri , és a dir "Ara i sempre i per tots els segles dels segles Amén" Rep també aquest nom, però en forma plural theotokia , un cant a la Mare de Déu, en diversos versets, en la litúrgia copta

Inicià la seva carrera musical com a intèrpret de tuba al costat de Lester Young i Jo Jones Després d’una breu incursió amb el piano com a líder del seu propi trio, el 1949 es decidí definitivament per l’orgue Hammond Professional des del 1951, el seu primer èxit, Amen , establí el precedent de l’essència de la seva música, una fusió de blues , jazz i funk

Començà com a pianista, però el 1949, després d’escoltar Wild Bill Davis, estudià l’orgue i començà a treballar pels EUA El 1960 actuà al club Blue Note de París, gravà un disc Amen i es quedà a viure a Europa A partir del 1962 treballà esporàdicament al club Jamboree de Barcelona Residí a Catalunya, on enregistrà un disc de cançons tradicionals catalanes Fou un organista d’estil molt personal, fàcilment recognoscible pel seu so particular i per la manera d’atacar el pedaler Un dels seus millors enregistraments és Live at Saint Germain 1980

Servia per a indicar el mode de cant pla del fragment i la cadència que calia executar

Servia per a indicar el mode de cant pla del fragment i la cadència que calia executar

Cadència plagal © Fototecacat/ Jesús Alises Es considera que la cadència plagal -anomenada també cadència litúrgica o de l’ amén - té un caràcter menys conclusiu que la cadència autèntica Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat major, la subdominant que precedeix la tònica pot ser una tríada major ex 1 o, sobretot en el Romanticisme, menor ex 2 És freqüent que l’acord de subdominant tingui 6a afegida ex 2 Quan la cadència plagal es produeix en una tonalitat menor, la subdominant que precedeix la tònica és una tríada menor, mentre que la tònica final pot presentar la…

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2…

Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto resurrectionem…