Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Carlos Posada Amador
Música
Compositor colombià.
Gràcies a la formació musical dels seus pares, de ben petit aprengué violí i piano Posteriorment perfeccionà els seus estudis de violí amb l’espanyol Pedro Begue i els de piano amb el seu oncle Germán Posada L’any 1927, la família es traslladà a París Allà inicià estudis a la Schola Cantorum, on rebé classes de direcció d’orquestra i cant gregorià amb Vincent d’Indy També fou alumne de l’École Normale de Musique, centre en el qual estudià amb N Boulanger i G Dandelot Quan tornà a Medellín exercí el càrrec de director de l’Escuela de Música L’any 1942 es traslladà a Mèxic, on treballà com a…
Amador Famadas i Blanchart
Música
Tenor.
Estudià a Barcelona i a Milà Debutà a Barcelona amb Aïda , i actuà sovint a Itàlia i Alemanya El 1912 es presentà al Liceu de Barcelona amb Un ballo in maschera , de Verdi el 1933 hi estrenà Neró i Acté , òpera de Joan Manén
Amador Famadas i Blanchart
Música
Tenor català.
Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà especialment…
Camarón de la Isla
Música
Cantaor andalús renovador del flamenc.
Camarón de la Isla, pseudònim de José Monge Cruz, fou el cantant de flamenc que més va fer per renovar la tradició d’aquest estil La seva veu potent, esquinçada i plena de dramatisme representava a la perfecció la desesperació de les famílies gitanes del sud espanyol, d’on procedia L’any 1969 començà a fer discos amb Paco de Lucía, acollits pel públic amb molt d’èxit També cantà amb altres guitarristes, com Raimundo Amador i Tomatito, i obrí el flamenc a elements provinents del rock , el jazz i les músiques orientals, i fins i tot collaborà amb la Royal Philharmonic Orchestra L’…
Kiko Veneno
Música
Pseudònim de Josep M. López Sanfeliu, cantant, compositor i instrumentista de pop-rock.
Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995, Punta Paloma 1997, Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001, Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005…
música de Colòmbia
Música
Música desenvolupada a Colòmbia.
Fou un centre musical de gran importància dins de l’Amèrica llatina El primer músic europeu a installar-se a Colòmbia durant el període colonial fou el compositor i organista Juan Pérez Materano, mort el 1561, que desenvolupà la seva tasca a la ciutat de Cartagena de Indias L’activitat compositiva més intensa del país, però, tingué lloc a la catedral de Bogotà , on es troba el repertori més ampli i ric de música renaixentista i barroca de tot el nou món L’arquebisbe Bartolomé Lobo Guerrero, al final del segle XVI, organitzà la capella de la catedral i li donà un impuls que es mantingué ben bé…
Projecció exterior de la cultura catalana 2018
Música
Cinematografia
Folklore
Literatura catalana
Art
Política
Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…